Ma nuit chez Maud

Ma nuit chez Maud

Fitxa
Direcció	Éric Rohmer
Protagonistes	Jean-Louis Trintignant Françoise Fabian Marie-Christine Barrault Antoine Vitez Leonid Borisóvitx Kogan
Producció	Barbet Schroeder i Pierre Cottrell
Guió	Éric Rohmer
Música	Jacques Maumont
Fotografia	Néstor Almendros
Productora	Les films du losange
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	15 maig 1969
Durada	110 min
Idioma original	francès
Rodatge	carrer del Port, carrer Pascal, plaça de Jaude i basílica de Nostra Senyora del Port
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Clarmont d'Alvèrnia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor guió original (1971) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1970) candidata internacional als Premis Oscar (1970)
Sèrie: Six Moral Tales hexalogy (en) ← Suzanne's Career (en) La Collectionneuse →

Ma nuit chez Maud (lit. "La meva nit a casa de la Maud") és una pel·lícula francesa de 1969 del director Éric Rohmer. És la tercera de la seva sèrie de pel·lícules "Sis contes morals" (Six contes moraux).

Argument

El catòlic Jean-Louis topa amb un vell amic, el marxista Vidal, a la localitat de Clermont-Ferrand, on ara treballa. Són èpoques nadalenques i Vidal presenta a Jean-Louis una dona de mentalitat oberta i liberal, acabada de divorciar: la Maud. Els tres, a casa d'ella, comencen aquell mateix vespre una conversa sobre religió, ateisme, amor, moralitat i sobre la filosofia, la fe i les matemàtiques de Pascal. En Jean-Louis acaba passant la nit al pis de la Maud, obligant-se, però, a no cedir davant els seus arts de seducció, ja que el seu punt de vista catòlic i els seus pensaments sobre el casament, la fidelitat i l'obligació li ho impedeixen. A més, es troba en un dilema, ja que al principi de la pel·lícula, a l'Església, s'ha enamorat d'una jove a qui, això no obstant, mai ha dirigit la paraula.^[1]

Repartiment

• Jean-Louis Trintignant: Jean-Louis
• Françoise Fabian: Maud
• Marie-Christine Barrault: Françoise
• Antoine Vitez: Vidal
• Léonide Kogan: El violinista del concert
• Guy Léger: Predicador
• Anne Dubot: L'amiga rossa
• Marie Becker: Marie, filla de Maud
• Marie-Claude Rauzier: estudiant
• Uns enginyers de la fàbrica Michelin de Clermont-Ferrand^[2]

Guardons^{[cal citació]}

Nominacions

• 1969. Palma d'Or
• 1971. Oscar al millor guió original per Eric Rohmer^[3]
• 1971. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa^[3]

Referències