Le Signe du Lion

Infotaula de pel·lículaLe Signe du Lion
Fitxa
DireccióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Paul Crauchet
Stéphane Audran
Jess Hahn
Michèle Girardon
Alain Resnais
Albert Augier
Christian Alers
Daniel Crohem
Fereydoon Hoveyda (en) Tradueix
Françoise Prévost
Gilbert Edard
Jean Domarchi
Jean Le Poulain
Jean-Luc Godard
Jean-Marie Arnoux
Jean-Pierre Melville
José Varela
Macha Méril
Malka Ribowska
Marie Dubois
Paul Bisciglia
Uta Taeger
Van Doude
Véra Valmont Modifica el valor a Wikidata
ProduccióClaude Chabrol Modifica el valor a Wikidata
GuióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLouis Saguer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNicolas Hayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053279 Filmaffinity: 107861 Allocine: 2464 Rottentomatoes: m/the-sign-of-leo-le-signe-du-lion Letterboxd: the-sign-of-leo Allmovie: v151461 TCM: 512635 TMDB.org: 64414 Modifica el valor a Wikidata

Le Signe du Lion és un film francès, escrit i dirigit per Éric Rohmer el 1959, tot i que no va ser estrenat fins al 1962. Va ser el primer llargmetratge de Rohmer.

Argument

Pierre Wesserlin, compositor musical de vida bohèmia està esperant rebre una herència d'una seva tia. Per celebrar l'esdeveniment demanar una vegada més diners al seu amic Jean-François, que és periodista. Acaba la vetllada a Montmartre, força ebri, on llegirà el seu horòscop que li diu que patirà temps difícils fins al mes d'agost, després li arribarà una sort inesperada, l'explicació es deu als astres que van en retard. I així sembla, ja que es veu desheretat i la fortuna que esperava anirà a parar a mans del seu cosí Christian. Mentrestant en Pierre es queda mendicant pels carrers de París, en ple estiu i sense cap amic ni conegut, ja que tots són fora o de vacances. El protagonista canvia d'hotel, busca feina als afores, sense resultat. La seva situació es va degradant i acaba vivint com un vagabund. La mort d'accident del seu cosí Christian el farà hereu, però la correspondència no li arriba pas. De tornada a París el seu amic Jean-François intenta seguir la seva pista. Finalment el retrobarà a Saint-Germain on escolta la seva música entonada junt amb un altre rodamón. L'horòscop del signe de lleó no s'havia pas equivocat.[1]

Repartiment

  • Jess Hahn: Pierre Wesserlin
  • Van Doude: Jean-François Santeuil
  • Michèle Girardon: Dominique Laurent
  • Jean Le Poulain: vagabund
  • Paul Bisciglia: Willy
  • Gilbert Edard: Michel Caron
  • Jill Olivier: Cathy
  • Sophie Perrault: Chris
  • Christian Alers: Philippe
  • Paul Crauchet: Fred
  • Stéphane Audran: messtressa de l´hotel
  • Françoise Prévost: Hélène
  • Véra Valmont: dona de Nanterre
  • Jean-Luc Godard: melòman
  • Malka Ribowska: mare dels dos nens
  • Macha Méril: noia rossa del 14 juliol

Al voltant de la pel·lícula

Le Signe du Lion és una producció característica de la Nouvelle vague, produïda per Claude Chabrol, realitzada en set setmanes, en interiors i exterior naturals. Com Rohmer, altres realitzadors d'aquest moviment van rodar els seus primers films en aquest període i amb París com a ciutat de fons: Truffaut (Les Quatre cents coups), Chabrol (Les Cousins), Godard (À bout de souffle), Rivette (Paris nous appartient). Compartien un estil de producció caracteritzat pel baix pressupost, espontaneitat, període rodatge breu i fora dels estudis, amb il·luminació natural.[1] [2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Magny, Joël. Éric Rohmer (en francès). París: Rivages, 1986, p. 218. ISBN 9782869300354. 
  2. Heredero, Carlos F.; Santamarina, Antonio. Éric Rohmer (en castellà). 2a edició. Madrid: Cátedra, 2010, p. 436. ISBN 978-84-376-2699-4. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Éric Rohmer
Llargmetratges
Six contes moraux
Comédies et Proverbes
Contes des quatre saisons
  • Le Signe du Lion (1959)
  • Louis Lumière (TV, 1968)
  • L'enfance d'une ville (1975)
  • La Marquise d'O... (1976)
  • Perceval le Gallois (1978)
  • Catherine de Heilbronn (TV, 1980)
  • Quatre aventures de Reinette et Mirabelle (1987)
  • Le trio en si bémol (1988)
  • Les Jeux de société(1989)
  • L'Arbre, le Maire et la Médiathèque (1993)
  • Les Rendez-vous de Paris (1995)
  • L'Anglaise et le Duc (2001)
  • Agent triple (2004)
  • Les Amours d'Astrée et de Céladon (2007)
Curtmetratges
  • Journal d'un scélérat (1950)
  • Présentation ou Charlotte et son steak (1951)
  • Les Petites Filles modèles (1952)
  • Bérénice (1954)
  • La Sonate à Kreutzer (1956)
  • Véronique et son cancre (1958)
  • Nadja à Paris (1964)
  • Les métamorphoses du paysage : l'ère industrielle (1964)
  • Les cabinets de physique : la vie de société au 18e siècle (1964)
  • Paris vu par… (segment Place de l'Étoile, 1965)
  • Les caractères de La Bruyère (1965)
  • Les histoires extraordinaires d'Edgar Poe (1965)
  • Entretien sur Pascal (1965)
  • Une étudiante d'aujourd'hui (1966)
  • Fermière à Montfaucon (1968)
  • Louis Lumière / conversation avec Langlois et Renoir (1968)
  • Victor Hugo architecte (1969)
  • Les Jeux de société (TV, 1989)
  • Des goûts et des couleurs (1996)
  • Heurts divers (1997)
  • Les Amis de Ninon (1998)
  • Un dentiste exemplaire (1998)
  • Une histoire qui se dessine (1999)
  • La Cambrure (1999)
  • Le Canapé rouge (2005)
  • Le Nu à la terrasse (2008)
  • La Proposition (2009)
  • Filmografia
  • Les films du losange