Tranquility (Node 3)

Infotaula vehicle espacialTranquility
Imatge de l'interior
Imatge
Informació general
Tipusmòdul espacial Modifica el valor a Wikidata
Estaciósegment orbital americà Modifica el valor a Wikidata
FabricantThales Alenia Space Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Operador
   NASA Modifica el valor a Wikidata

Llançament
MissióSTS-130
Data8 febrer 2010 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamenttransbordador espacial Modifica el valor a Wikidata

Acoblament12 febrer 2010 Modifica el valor a Wikidata
Desacoblamentcap valor Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaplataforma de llançament 39A Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
17.992 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada6,706 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre4,48 m Modifica el valor a Wikidata

Volum70 m³ Modifica el valor a Wikidata
Tranquility

El Tranquility («Tranquil·litat»), també conegut com a Node 3, és un element afegit a l'Estació Espacial Internacional (ISS). Va ser construït sota la direcció de l'ESA i de l'Agència Espacial Italiana per Thales Alenia Space per la NASA i serà propietat de la NASA, la qual s'encarregarà del seu ús. Va ser portat a la ISS durant la missió STS-130. El seu llançament, que estava programat per al 7 de febrer de 2010 es va postergar a causa dels núvols i es va realitzar el 8 de febrer amb èxit. El 12 de febrer de 2010 va ser atracat al port lateral del Node Unity.[1]

El mòdul està proveït de sis posicions d'atracada, però quatre d'aquestes localitzacions quedaran deshabilitades, ja que els mòduls que estaven previstos afegir en un inici al Tranquility van ser cancel·lats. La STS-130 a més va transportar Cupola, una gran finestra amb una estació de treball per controlar el Braç Robòtic Europeu que serà connectada al costat nadir del Tranquility. A més el mòdul inclou diversos sistemes crítics de la ISS, especialment els sistemes de suport vital.

Referències

  1. «STS-130 Mission Status Center». Spaceflight Now.

Enllaços externs

  • Node 3 specifications from the ESA
  • Vegeu aquesta plantilla
2009  ·  Llançaments orbitals el 2010  ·  2011
Compass-G1 | Globus-1M No.12L | Progress M-04M | STS-130 (Tranquility  · Cupola) | SDO | Intelsat 16 | Kosmos 2459  · Kosmos 2460  · Kosmos 2461 | GOES 15 | Yaogan 9A  · Yaogan 9B  · Yaogan 9C | EchoStar XIV | Soiuz TMA-18 | STS-131 (Leonardo MPLM) | CryoSat-2 | GSAT-4 | Kosmos 2462 | USA-212 | SES-1 | Kosmos 2463 | Progress M-05M | STS-132 (Rassvet  · ICC-VLD) | Akatsuki  · IKAROS (DCAM-1  · DCAM-2) · Shin'en  · Waseda-SAT2  · Hayato  · Negai | Astra 3B  · COMSATBw-2 | USA-213 | SERVIS-2 | Compass-G3 | Badr-5 | Dragon Spacecraft Qualification Unit | STSAT-2B | Shijian XII | Prisma  · Picard  · BPA-1 | Soiuz TMA-19 | TanDEM-X | Ofek-9 | Arabsat-5A  · Chollian | Progress M-06M | EchoStar XV | Cartosat-2B  · AlSat-2A  · StudSat  · AISSat-1  · TIsat-1 | Compass-IGSO1 | Nilesat 201  · RASCOM-QAF 1R | Yaogan 10 | USA-214 | Tian Hui 1 | Kosmos 2464  · Kosmos 2465  · Kosmos 2466 | Chinasat-6A | Gonets-M No.2  · Kosmos 2467  · Kosmos 2468 | Progress M-07M | Michibiki | USA-215 | Yaogan 11  · Zheda Pixing 1B  · Zheda Pixing 1C | USA-216 | Kosmos 2469 | Chang'e-2 | Shijian 6G  · Shijian 6H | Soiuz TMA-01M | XM-5 | Globalstar 73  · Globalstar 74  · Globalstar 75  · Globalstar 76  · Globalstar 77  · Globalstar 79 | Progress M-08M | Eutelsat W3B  · BSat 3B | Compass-G4 | Meridian 3 | Feng Yun 3B | COSMO-4 | SkyTerra-1 | STPSat-2  · RAX  · O/OREOS  · FASTSAT (NanoSail-D2) · FalconSat-5  · Sara-Lily  · Emma | USA-223 | Chinasat-20A | Intelsat 17  · Hylas 1 | Glonass-M No.39  · Glonass-M No.40  · Glonass-M No.41 | Dragon C1  · Mayflower  · SMDC-ONE 1  · QbX-1  · QbX-2  · Perseus 000  · Perseus 001  · Perseus 002  · Perseus 003 | Soiuz TMA-20 | Compass-IGSO2 | GSAT-5P | KA-SAT
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat