Theta de Perseu

Theta de Perseu
Tipus	estrella doble
Tipus espectral (estel)	F7V^[1]
Constel·lació	Perseu
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta	3,88
Velocitat radial	23,77 km/s^[2] 22,96 km/s^[2] 24,53 km/s^[2] 24,04 km/s^[2]
Ascensió recta (α)	2^h 44^m 11.7^s^[3]
Declinació (δ)	49° 13' 42.996''^[3]
Format per	* tet Per B ^(en) Theta Persei
Catàlegs astronòmics
ADS 2081 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) CSI+48 746 4 (Microfiche edition of CSI) IRAS 02407+4901 (IRAS) WDS J02442+4914AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)

Theta de Perseu (θ Persei) és un estel binari a la constel·lació de Perseu.^[4] Situada a 36,6 anys llum del sistema solar, té magnitud aparent +4,12.

La component principal del sistema, Theta de Perseu A (GJ 107 A), és una nana groga de tipus espectral F7V amb una temperatura efectiva de 6.238 - 6.350 K —el valor varia segons la font consultada—, aproximadament 520 K^[5] superior a la del Sol.^[6] Llueix amb una lluminositat 2,44 vegades major que la lluminositat solar. La seva proximitat al Sistema Solar ha permès mesurar directament el seu diàmetre angular i calcular el seu diàmetre, resultant ser aquest un 30% major que el del Sol. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada entre 6 i 9 km/s, cosa que dona lloc a un període de rotació inferior a 11 dies.^[7] La seva massa és un 25% major que la massa solar i té una edat estimada de 1.150 milions d'anys.^[5] La seua metal·licitat, abundància relativa d'elements més pesats que l'hidrogen, és comparable a la solar ([Fe/H] = +0,06). Així mateix, les abundàncies relatives d'altres elements —sodi, magnesi, alumini, silici o sofre— són molt semblants a les trobades en el Sol.^[5]

Theta de Perseu B (GJ 107 B) és una nana roja de tipus espectral M1.5V la massa estimada de la qual se situa entre el 43% i el 51% de la massa solar.^[8]^[9] Visualment a 20,5 segons d'arc del seu company, la separació mitjana entre ambdós estels és lleugerament menor de 250 UA —unes 8 vegades la distància que hi ha entre Neptú i el Sol—, sent el període orbital de 2.720 anys. L'òrbita del sistema és moderadament excèntrica (ε = 0,13), per la qual cosa aquesta separació varia entre 216 i 280 UA. El periastre —mínima distància entre les dues components— va tenir lloc el 1616 i l'apoastre ocorrerà l'any 2970. El pla orbital està inclinat 75º respecte al pla del cel.^[7]

Referències

↑ «MK classification for visual binary components» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1976, pàg. 245–249. DOI: 10.1086/111879.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Statistics of spectroscopic sub-systems in visual multiple stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2002, pàg. 118–123. DOI: 10.1051/0004-6361:20011586.
↑ ^3,0 ^3,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
↑ «Theta Persei» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 20 desembre 2020].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 59, 2, 2007. pp. 335-356 (Taula consultada en CDS).
↑ Ramírez, I.; Allende Prieto, C.; Lambert, D. L. «Oxygen abundances in nearby stars. Clues to the formation and evolution of the Galactic disk». Astronomy and Astrophysics, 456, 1, 2007. pp. 271-289.
↑ ^7,0 ^7,1 «Theta Persi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 20 desembre 2020].
↑ Bonavita, M.; Desideria, S. «The frequency of planets in multiple systems». Astronomy and Astrophysics, 468, 2, 2007. pp. 721-729.
↑ Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. «Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence». Astronomy and Astrophysics, 442, 2, 2005. pp. 635-642.

Constel·lació de Perseu

Estrelles (llista)

Bayer	α (Mirfak) β (Algol) γ δ ε ζ η (Miram) θ ι κ (Misam) λ μ ν ξ (Menkib) ο (Atik) π (Gorgonea Secunda) ρ (Gorgonea Tertia) σ τ φ ψ ω (Gorgonea Quarta) b
Flamsteed	1 2 3 4 (g) 5 7 (χ) 8 9 (i) 10 11 12 14 16 17 20 21 24 29 30 31 32 (l) 34 36 40 (o) 42 (n) 43 (A) 48 (c) 49 50 52 (f) 53 (d) 54 55 56 57 (m) 58 (e) 59 1 Aur
Variable	S T U V W X Z FZ RS RT RV RW RY ST SU SV TZ UV UX UY VX XX XY XZ YZ AB AG AR AS AW AX BM DM DY FO GK IK IP IQ IU IW IX IZ KP KS KT KW LX V351 V356 V357 V361 V376 V380 V386 V396 V392 V400 V423 V432 V440 V459 V461 V469 V471 V472 V473 V480 V490 V492 V493 V505 V509 V520 (61 And) V521 V545 V551 V572 V573 V575 V576 V621 V718
HR	470 526 529 538 540 621 641 787 792 810 820 831 842 846 849 864 865 876 885 886 890 894 918 (k) 920 923 930 949 950 956 964 966 969 973 975 979 986 991 1001 1019 1034 1037 1041 1047 1051 1056 1059 1074 1097 1113 1127 1130 1133 1141 1160 1164 1176 1191 1197 1198 1207 1215 1226 1234 1286 1301 1330 1333 1337 1344 1371 1390 1419 1424 1482 1489 1493 1500 1514
HD	13519 14433 14434 16691 16760 17092 17245 17605 21684 22781 23301 23596 25329 26702 29587
Altres	BD+31 643 BD+48 740 G 38-29 G 95-57 GD 61 GRO J0422+32 HAT-P-15 (Berehynia) HAT-P-29 (Muspelheim) IRAS 04296+3429 L1448-IRS2E LkHα 101 LRLL 54361 NGC 1333 13 NGC 1333 IRAS 2A NGC 1333 IRAS 4A NGC 1333 IRAS 4B NSV 1436 PSR B0355+54 PSR J0357+3205