Terrerol

Infotaula d'ésser viuTerrerol
Agaricus bitorquis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Excel·lent comestible

Estípit

Estípit anellat

Color de les espores

Marró

Estat de conservació
Risc mínim
UICN122090210 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereAgaricus
EspècieAgaricus bitorquis Modifica el valor a Wikidata
Sacc., 1887
Nomenclatura
BasiònimPsalliota bitorquis Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus campestris subsp. bitorquis
Agaricus campestris var. edulis
Agaricus rodmanii
Agaricus bitorquis var. validus
Psalliota bitorquis
Psalliota rodmanii
Psalliota campestris var. edulis Modifica el valor a Wikidata

El terrerol, terroler o camperol dels carrers (Agaricus bitorquis, bitorquis vol dir "dos collarets", ja que en llatí bis significa "doble" i torquis "collar", i és una al·lusió clara a l'anell doble que guarneix el peu d'aquest bolet) és un rubiol robust, el més representatiu del grup dels terrerols, que té la capacitat d'aixecar el terreny, per dur i compacte que sigui, quan creix i surt enfora.

Morfologia

  • El barret, que pot fer fins a quinze cm de rotllana, és molt carnós, blanc de jove i grogueja quan envelleix.
  • Porta làmines blanques que passen a rosades i a color xocolata, segons quin sigui el punt de maduració de les espores.
  • El peu és més aviat curt i rabassut i està guarnit amb un anell doble, la part més externa i més baixa del qual pot prendre la forma d'una beina ascendent. Tant el peu com l'anell són blancs amb taques de color ocre, de fet, com tot el bolet.
  • La carn és ferma, blanca o rosada, amb suau olor i gust d'avellana. Segons on se'l cull, si s'olora de seguida, de vegades fa més olor d'asfalt que de bolet.

Hàbitat

Surt sobretot en terreny compactats i té una certa tendència a defugir el bosc. És corrent veure'l en terrenys endurits i camins molt trepitjats, fins i tot a les vores dels carrers, ni que siguin asfaltats. Hi ha qui diu que també aixeca el paviment de les carreteres, per sota de les quals discorre el seu miceli.

Comestibilitat

És un bon comestible que convé coure bé a fi d'estovar-ne la carn, de gust molt semblant al xampinyó conreat, però més intens.[1]

Referències

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 152-153.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Fotografies diverses de camperols dels carrers.
  • Descripció i fotografia d'aquest bolet. (anglès)
  • Informació i fotografia del camperol dels carrers. (castellà)
  • Fotografies i informació addicional sobre aquest bolet. Arxivat 2008-05-10 a Wayback Machine. (anglès)
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
BioLib COL Dyntaxa EOL GBIF IF IN MycoBank NCBI OTL