Si bemoll major

Si♭ major
Tonalitat relativaSol menor
Tonalitat paral·lelaSi bemoll menor
Notes
si♭, do, re, mi♭, fa, sol, la, si♭

Si bemoll major (també Si♭M en la notació europea, i B♭ en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota si♭; així està constituïda per les notes si♭, do, re, mi♭, fa, sol i la. La seva armadura conté dos bemolls, el si i el mi bemoll. El seu relatiu menor és la tonalitat de sol menor, i la tonalitat homònima és si bemoll menor.

Escala en si bemoll major
Escala en si bemoll major

Si bemoll major és una tonalitat còmoda per a la majoria d'instruments de vent, en especial per a aquells que estan en la seva tonalitat pròpia com, per exemple, el clarinet, la trompeta i els saxòfon en si♭.

La Simfonia núm. 98 de Haydn és la primera simfonia que es va escriure en aquesta tonalitat, i en ella Haydn va incloure trompetes i timbales. Tot i així, amb anterioritat, el seu germà Michael Haydn havia escrit una simfonia en si bemoll major, la núm. 36. D'altra banda, cinc dels vint-i-cinc concerts per a piano de Mozart estan en si bemoll major.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Escales diatòniques i tonalitats
Cercle de quintes
Cercle de quintes
Bemolls Sostinguts
major menor major menor
0 Do, la
1 Fa re Sol mi
2 Si♭ sol Re si
3 Mi♭ do La fa♯
4 La♭ fa Mi do♯
5 Re♭ si♭ Si sol♯
6 Sol♭ mi♭ Fa♯ re♯
7 Do♭ la♭ Do♯ la♯
El número de la columna esquerra indica el nombre de sostinguts i bemolls de cada escala.