Samuel Goudsmit
 George Uhlenbeck, Hendrik Kramers, i Samuel Goudsmit l'any 1928 a Ann Arbor. | |
| Nom original | (en) Samuel Abraham Goudsmit  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 juliol 1902 la Haia (Països Baixos) |
| Mort | 4 desembre 1978 (76 anys) Reno (Nevada) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Holandesa Nord-americana |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Director de tesi | Paul Ehrenfest |
| Es coneix per | Espín dels electrons Operació Alsos Projecte Manhattan |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física teòrica |
| Ocupació | Física |
| Organització | University of Michigan Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Northwestern Universitat de Reno |
| Membre de | Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1939, 1950–1940) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències American Physical Society |
| Professors | Paul Ehrenfest |
| Alumnes | Robert Bacher |
| Participà en | |
| 1939 | Projecte Manhattan |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Robert Bacher |
| Localització dels arxius |
|
Premis Medalla Nacional de les Ciències (1976) | |
Samuel Abraham Goudsmit (11 de juliol de 1902, 4 de desembre de 1978) fou un físic holandès-estatunidenc famós per haver proposat el concepte d'espín de l'electró amb George Eugene Uhlenbeck el 1925.[1][2]
Goudsmit va obtenir el seu doctorat en Física a la Universitat de Leiden sota la direcció de Paul Ehrenfest el 1927.[3] Fou professor a la Universitat de Michigan entre 1927 i 1946. El 1930 va ser coautor del text l'Estructura dels espectres de línia amb Linus Pauling. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.[4] Acabada la guerra, fou el cap científic de la Missió Alsos, part del Projecte Manhattan, sent el primer a contactar amb el grup de físics nuclears alemanys al voltant de Werner Heisenberg i Otto Hahn a Hechingen (a Baden-Württemberg, llavors zona sota control de l'estat francès) per avaluar el projecte de bomba atòmica nazi. De 1948 al 1970 fou professor a Universitat Northwestern i científic sènior al Laboratori Nacional Brookhaven, sent cap del Departament de Física del 1952 al 1960. Fou editor-en-cap de la coneguda revista de física Physical Review de la Societat Americana de Física. El 1974, Goudsmit es va traslladar a la Universitat de Nevada a Reno, on va romandre fins a la seva mort quatre anys més tard.
Referències
- ↑ G.E. Uhlenbeck and S. Goudsmit, Naturwissenschaften 13(47) (1925) 953.
- ↑ Goldhaber, Maurice «Obituary: Samuel A. Goudsmit». Physics Today, 32, 4, abril 1979, pàg. 71–72. Arxivat de l'original el 2013-09-27. Bibcode: 1979PhT....32d..71G. DOI: 10.1063/1.2995511 [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ Samuel Goudsmit al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ Asimov. Asimov's Biographical Encyclopedia of Science and Technology. 2nd revised.
Enllaços externs
- Bibliografia anotada per Samuel Abraham Goudsmit del Alsos, Biblioteca Digital per Assumptes Nuclears Arxivat 2016-11-03 a Wayback Machine.
- Goudsmit En la descoberta d'espín d'electró
- Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats-Units, Memòries Biogràfiques
