Psicopatia autística

La psicopatia autística o psicopatia autista és el nom que va donar el metge austríac Hans Asperger a la síndrome que descriu en quatre nens en la seva publicació alemanya Die “Autistischen Psychopathen” im Kindesalter (Les psicopaties autistes durant la infància). Aquest text es va proposar per a la seva publicació el 8 d'octubre de 1943, però no es va publicar fins al 1944.

La seva publicació

Die “Autistischen Psychopathen” im Kindesalter (Les psicopaties autístiques durant la infància) és la publicació resultant de la tesi de Hans Asperger, publicada en una revista neurològica alemanya el 1944,[1] però la publicació ja va ser enviada al seu director de tesi, Franz Hamburger, l'any anterior.[2]

Descripció

La traducció del terme psicològic alemany de l'època (Psychopathie, Psychopath) equivalent a la terminologia actual seria «trastorn de personalitat», és a dir que es tracta de trets de personalitat i no d'una malaltia mental com l'esquizofrènia.[3]

Hans Asperger agafa prestat el terme «autisme» d'Eugen Bleuler, per descriure quatre nens en els quals observa trastorns de comunicació, empatia i tendència a considerar les persones com a objectes.[4] També destaca la seva dificultat per fer amics, converses cara a cara, una intensa absorció per a un tema en particular i la seva inquietud física. Va anomenar aquests quatre nens els seus «petits professors».[5] En destaca la convivència de punts forts com la intel·ligència i la creativitat, i punts febles com la incapacitat de vestir-se sols.[6] Finalment, insisteix en la freqüència relativa del que descriu, i considera la «psicopatia autista» pròpia de «gens rara».[7]

Segons Jacques Hochmann, la seva descripció pretén distingir la condició observada en aquests nens de l'esquizofrènia infantil, en la mesura que no són «al·lucinats ni delirants», que provoquen que les seves famílies pateixin per la seva estranyesa, però ells mateixos no pateixen per la seva condició.[8] També preveu que els psicòpates autistes es puguin reintegrar socialment mitjançant l'educació especialitzada.[8] Segons Steve Silberman, Asperger nota similituds amb el concepte d'esquizofrènia infantil i en particular amb el concepte de «pensament autista» definit per Bleuler, però prefereix el terme «psicopatia» per definir una frontera entre una bona salut i una malaltia mental.[9]

Herència

La publicació de Hans Asperger, publicada un any després de la publicació de Leo Kanner,[10] ha estat oblidada pel món mèdic.[11]

Posteriorment, es va preferir el nom de «síndrome d'Asperger» per designar la condició corresponent a les observacions de Hans Asperger, en lloc d'utilitzar el terme «psicopatia autista» o fins i tot «autisme».[12] Segons Temple Grandin, Lorna Wing preferia evitar l'estigma associat al terme «psicopatia».[5]

Referències

  1. ↑ Silberman, 2016, p. 108.
  2. ↑ Silberman, 2016, p. 109.
  3. ↑ Attwood, 2006, p. 13.
  4. ↑ Georgieff, 2014, p. 28.
  5. ↑ 5,0 5,1 Grandin i Panek, 2014, p. 22.
  6. ↑ Silberman, 2016, p. 129.
  7. ↑ Silberman, 2016, p. 130.
  8. ↑ 8,0 8,1 Hochmann, 2009, p. 263.
  9. ↑ Silberman, 2016, p. 98.
  10. ↑ Kanner, 1943, p. 217-250.
  11. ↑ Silberman, 2016, p. 140.
  12. ↑ Georgieff, 2014, p. 29.

Bibliografia

  • Asperger, Hans «Die „Autistischen Psychopathen“ im Kindesalter» (PDF) (en alemany). Archiv für Psychiatrie und Nervenkrankheiten, 117(1), juny 1944, pàg. 76-136. Arxivat de l'original el 2018-06-19. DOI: 10.1007/BF01837709 [Consulta: 31 agost 2020].
  • Asperger, Hans. Les psychopathes autistiques pendant l'enfance (en francès). Institut Synthélabo pour le progrès de la connaissance, 1998. ISBN 2843240492. 
  • Attwood, Tony. The Complete Guide to Asperger’s Syndrome (PDF) (en anglès). Londres: Jessica Kingsley Publishers, 2006. 
  • Ferrari, Pierre. «Autisme infantile. Histoire, description clinique et débat nosographique». A: Traité européen de psychiatrie de l'enfant et de l'adolescent (en francès). París: Éditions Lavoisier, 2012 (Médecine Sciences (Traités)). ISBN 978-2-257-20519-3. OCLC 826730397. BNF 42707761s. 
  • Georgieff, Nicolas. Qu'est-ce que l'autisme ? (en francès). Dunod (Les Topos). ISBN 9782100711789. 
  • Grandin, Temple; Panek, Richard. Dans le cerveau des autistes (títol original: The autistic brain. Thinking accross the Spectrum) (en francès), 2014. ISBN 978-2-7381-3087-7. OCLC 881254768. BNF 43866738k. 
  • Hippler, Kathrin; Klicpera, Christian «A retrospective analysis of the clinical case records of ‘autistic psychopaths' diagnosed by Hans Asperger and his team at the University Children's Hospital, Vienna» (PDF) (en anglès). Phil. Trans. R. Soc. Lond. B, 358, 2003, pàg. 291-301.
  • Hochmann, Jacques. Histoire de l'autisme (en francès). Odile Jacob, 2009. ISBN 978-2-7381-2153-0. 
  • Silberman, Steve. NeuroTribes: The Legacy of Autism and the Future of Neurodiversity (en anglès). Avery, 2016. ISBN 978-0399185618. 
  • Kanner, L «Autistic disturbances of affective contact» (en anglès). Nerv Child, 2, 1943. «Reeimprès en Acta Paedopsychiatr 35 (4): 100–136. 1968. PMID: 4880460»