Prendre partit
Taking Sides | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | István Szabó |
Protagonistes | Harvey Keitel Stellan Skarsgård Moritz Bleibtreu Ulrich Tukur Birgit Minichmayr Oleg Tabakov R. Lee Ermey Armin Rohde Frank Leboeuf Hanns Zischler Robin Renucci Thomas Morris |
Producció | Yves Pasquier (en) |
Dissenyador de producció | Ken Adam |
Guió | Ronald Harwood |
Música | Ludwig van Beethoven |
Fotografia | Lajos Koltai |
Muntatge | Sylvie Landra |
Vestuari | Györgyi Szakács |
Productora | Little Big Bear Filmproduction (en) , Maecenas Film- und Fernsehproduktion (en) , estudi Babelsberg, Paladin Production (en) , TwanPix (en) , Jeremy Isaac Productions (en) i Satel Fernseh- und Filmproduktionsgesellschaft (en) |
Distribuïdor | InterCom |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Alemanya, Regne Unit, Àustria i Hongria |
Estrena | 13 setembre 2001 |
Durada | 110 min |
Idioma original | anglès francès alemany rus |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema bèl·lic, drama i cinema musical |
Tema | Wilhelm Furtwängler, inner emigration (en) , the arts and politics (en) , Nazisme i música, music and politics (en) , col·laboracionisme i self-justification (en) |
Lloc de la narració | Berlín i Alemanya |
Època d'ambientació | desnazificació i reconstrucció d'Alemanya |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Prendre partit (títol original: Taking sides) és una pel·lícula franco-britànico-germano-austríaca dirigida per István Szabó, estrenada l'any 2002. És l'adaptació de la peça Taking sides de Ronald Harwood. Ha estat doblada al català[1]
Argument
Després de la Segona Guerra mundial, les Forces Aliades organitzen una vasta campanya de « desnazificació » a Alemanya. El major americà Steve Arnold (Harvey Keitel) és encarregat d'investigar si el prestigiós cap d'orquestra Wilhelm Furtwängler, el famós director de l'Orquestra Filharmònica de Berlín en temps del Tercer Reich, va ser un col·laborador dels nazis. Impulsat per una actitud maniquea, intenta inculpar a Furtwängler, sense tenir en compte que si el director no es va rebel·lar contra el règim va ser per poder seguir amb la seva activitat musical.[2]
Repartiment
- Harvey Keitel: Major Steve Arnold
- Stellan Skarsgård: Wilhelm Furtwängler
- Moritz Bleibtreu: Tinent David Wills
- Ulrich Tukur: Helmut Alfred Rode
- Birgit Minichmayr: Emmi Straube
- Oleg Tabakov: Coronel Dymshitz
- Hanns Zischler: Rudolf Otto Werner
- Armin Rohde: Schlee
- R. Lee Ermey: General Wallace
- Robin Renucci: Capità Vernay
- Frank Leboeuf: un conseller francès
- Thomas Morris: un sergent britànic
Al voltant de la pel·lícula
- El film ha estat presentat per primera vegada al Festival Internacional de Cinema de Toronto el 13 de setembre de 2001, a continuació al Festival Internacional de Cinema de Berlín el 16 de febrer de 2002 .
- L'ex-futbolista francès Frank Lebœuf, a l'època encara en actiu, apareix breument al film en el paper d'un conseller francès.
- El film ha estat rodat totalment a Alemanya: a Berlín, Dresden i Potsdam.
- Premis
- 2001: Nominada en els Premis del Cinema Europeu: Millor actor (Stellan Skarsgård)
- 2002: Festival de Mar del Plata: Millor director i actor (Stellan Skarsgård)