Platonia insignis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Clusiaceae |
| Gènere | Platonia |
| Espècie | Platonia insignis Mart., 1832 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Platonia insignis, és l'única espècie del gènere Platonia, és un fruit tropical proporcionat per un arbre natiu d'Amèrica del Sud en els boscos humits del Brasil, el Paraguai, parts de Colòmbia i al nord-est fins a Guaiana; especialment en el bosc plujos amazònic. Entre els noms comuns hi ha el de Bacuri (amb nombroses variants; Bacurí, Bacury, Bakuri, Pacuri, Pakuri, Pakouri, Packoeri, Pakoeri), Maniballi, Naranjillo i Bacurizeiro.
El seu sinònim antic Moronobea esculenta actaulment no s'accepta. També s'anomena Platonia esculenta.
Descripció
Platonia insignis és un arbre caducifoli durant l'estació seca que arriba a fer 40 m d'alt. La seva escorça té molt de làtex. les fulles són oposades i simples de 8 a 15 cm de llargada amb textura coriàcia.
Les flors fan de 5 a 7 cm de llarg i són rosades. El fruit és de rodó a oval de 7 a 14 cm de llarg, amb una pell gruixuda similar a la papaia.[1] La polpa és blanca i flairosa amb un gust entre dolç i agre.
El pol·linitza un lloro, és doncs una planta ornitòfila.[2]
Ús
Es cultiva principalment pels seus fruits comestibles, que contenen molt de fòsfor, ferro i vitamina C i del qual se'n fan condiments i begudes. Les llavors del bacuri tenen oli que es fa seir en medicina popula. També s'aprofita la fusta.
Química
Platonia és una font natural de xantona trioxigenada.[3] El làtex està compost de resinotol.[4]
Referències
- ↑ Chemical composition of the pulp of three typical Amazonian fruits: araça-boi (Eugenia stipitata), bacuri (Platonia insignis) and cupuaçu (Theobroma grandiflorum). Hervé Rogez, Raphaële Buxant, Eric Mignolet, Jesus N. S. Souza, Evaldo M. Silva and Yvan Larondelle, European Food Research and Technology, Volume 218, Number 4 / march 2004, DOI 10.1007/s00217-003-0853-6[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cornell University Caique Glossary». Arxivat de l'original el 2007-10-27. [Consulta: 30 desembre 2010].
- ↑ Trioxygenated naturally occurring xanthones. V. Peres and T. J. Nagem, Phytochemistry, Volume 44, Issue 2, January 1997, Pages 191-214, doi:10.1016/S0031-9422(96)00421-9
- ↑ «Platonia insignis on www.cefe.cnrs.fr». Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 30 desembre 2010].
- ITIS report Arxivat 2006-10-05 a Wayback Machine.
- Flora of the Venezuelan Guayana: Platonia
- Bakuri
