Pere Arquillué i Cortadella

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Pere Arquillué i Cortadella

Biografia
Naixement	17 març 1967 (57 anys) Terrassa (Vallès Occidental)
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Institut del Teatre
Activitat
Ocupació	actor
Família
Fills	Emma Arquillué
Premis (2011)  Premi Nacional de Teatre

Pere Arquillué i Cortadella^[1] (Terrassa, Vallès Occidental, 17 de març 1967)^[2][3] és un actor català de teatre, cinema, televisió i doblatge. Viu a Matadepera i és el pare de l'actriu Emma Arquillué.^[2]

Biografia

Tot i néixer a Terrassa, de jove va anar a viure a Viladecavalls, on va fer teatre amateur. Posteriorment va entrar a l'Institut del Teatre de Barcelona amb un monòleg del Smirnoff de L'os d'Anton Txékhov, cosa que va provocar que la guàrdia civil l'anés a buscar per pròfug. No obstant això, li van permetre cursar els estudis teatrals mentre feia el servei militar.^[2]

Trajectòria professional

Va debutar professionalment al teatre amb l'obra Tàlem, de Sergi Belbel, i a partir d'aquell moment ha participat en diversos muntatges d'aquest i també amb directors com Calixto Bieito, Domènech Reixach, Rafel Duran, Lluís Homar, Georges Lavaudant, Rosa Maria Sardà, Xavier Albertí, Josep Maria Flotats, Ariel García Valdés i Joan Ollé. Des del 2003 ha treballat sota les ordres d'Àlex Rigola en diverses ocasions.^[4]

Ha participat en sèries de televisió com Secrets de família, Estació d'enllaç o Jet lag, i des de l'any 2010 interpreta en Claudi Guitart a La Riera. També ha rodat unes quantes pel·lícules i telefilms amb directors com Ventura Pons (El perquè de tot plegat), Cesc Gay (A la ciutat), Fernando León de Aranoa (Princesas), Carlos Saura (Buñuel y la mesa del rey Salomón, Salomé), Sílvia Quer (L'estratègia del cucut) o Eduard Cortés (Mónica, El pallasso i el Führer).

Teatre^[5]

• 1990-1991: Tàlem, escrita i dirigida per Sergi Belbel
• 1991-1992: El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare, dirigit per Calixto Bieito
• 1992: Lo desengany, de Francesc Fontanella, dirigit per Domènech Reixach
• 1992-1993: La filla del mar, d'Àngel Guimerà, dirigit per Sergi Belbel
• 1993: El mercat de les delícies, de Ramon Gomis, dirigit per Rafel Duran
• 1993: Poesia al teatre, de Miquel Martí i Pol
• 1994: Colometa la Gitana o el regrés dels confinats i Qui compra maduixes?, d'Emili Vilanova i Narcís Comadira, dirigit per Sergi Belbel
• 1994: Sonets, de William Shakespeare, dirigit per Ramon Madaula
• 1994: Paraula de poeta, de Joan Salvat-Papasseit, dirigit per Calixto Bieito
• 1994-1995: La corona d'espines, de Josep Maria de Sagarra, dirigit per Ariel García Valdés
• 1995: Els bandits, de Friedrich Schiller, dirigit per Lluís Homar
• 1995: Tant x tant Shakespeare, dirigit per Penny Cherns
• 1996: El visitant, d'Eric-Emmanuel Schmitt, dirigit per Rosa Maria Sardà
• 1996: De poble en poble, de Peter Handke, dirigit per Joan Ollé
• 1996-1997: Angels a Amèrica, de Tony Kushner, dirigit per Josep Maria Flotats
• 1997: Testament, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigit per Sergi Belbel (veu)
• 1997: La gavina, d'Anton Txékhov, dirigit per Josep Maria Flotats
• 1998: Morir, de Sergi Belbel, dirigit per Sergi Belbel
• 1998: Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, dirigit per Joan Ollé
• 1998-1999: Galatea, de Josep Maria de Sagarra, dirigit per Ariel García Valdés
• 1999: Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello, dirigit per Georges Lavaudant
• 1999-2000: Els vells temps, de Harold Pinter, dirigit per Carme Portaceli
• 2000: Olors, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigit per Mario Gas
• 2002: Orgia, de Pier Paolo Pasolini, dirigit per Xavier Albertí
• 2002: Lo cor de l'home és una mar, de Jacint Verdaguer, dirigit per Teresa Vilardell
• 2002: Fedra, de Jean Racine, dirigit per Joan Ollé
• 2002-2004: Juli Cèsar, de William Shakespeare, dirigit per Àlex Rigola
• 2003: L'habitació del nen, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigit per Sergi Belbel
• 2004-2006: Santa Joana dels escorxadors, de Bertolt Brecht, dirigit per Àlex Rigola
• 2005: Marie i Bruce, de Wallace Shawn, dirigit per Carlota Subirós
• 2005-2006: ppp, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, dirigit per Xavier Albertí (veu)
• 2005-2007: Ricard 3r, de William Shakespeare, dirigit per Àlex Rigola
• 2005-2007: European House, d'Àlex Rigola, dirigit per Àlex Rigola
• 2006: Arbusht, de Paco Zarzoso, dirigit per Àlex Rigola
• 2006-2007: La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès, dirigit per Àlex Rigola
• 2006: Otel·lo, de William Shakespeare, dirigit per Carlota Subirós
• 2007-2008: Pere Arquillué diu Ferrater, de Gabriel Ferrater, dirigit per Pere Arquillué
• 2007: El dúo de la africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, dirigit per Xavier Albertí
• 2007: Conte d'hivern, de William Shakespeare, dirigit per Ferran Madico
• 2007-2008: 2666, de Roberto Bolaño, dirigit per Àlex Rigola (vídeo)
• 2007: Els físics, de Friedrich Dürrenmatt, dirigit per Carles Canut
• 2008: El silenci del mar, de Jean Bruller, dirigit per Miquel Górriz
• 2008: Boris Godunov, de David Plana i Àlex Ollé, dirigit per Àlex Ollé (vídeo)
• 2008: Soterrani, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigit per Xavier Albertí
• 2008: Ensam, d'August Strindberg, dirigit per Teresa Vilardell
• 2008: Nocturn a quatre mans, de Ricard Gázquez, dirigit per Ricard Gázquez
• 2008: Doble contra senzill, de Maria Barbal, dirigit per Miquel Górriz (veu)
• 2009: El dúo de la africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, dirigit per Xavier Albertí
• 2009-2010: Platonov, d'Anton Txékhov, dirigit per Gerardo Vera
• 2009: Alimentamente, d'Helena Gimeno, dirigit per Pau Miró
• 2009: Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, dirigit per Carles Canut
• 2010: El cafè, de Carlo Goldoni, dirigit per Joan Ollé
• 2010: 2666, de Roberto Bolaño, dirigit per Àlex Rigola (vídeo)
• 2010-2011: Primer amor, de Samuel Beckett, dirigit per Miquel Górriz i Àlex Ollé
• 2010-2011: Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, dirigit per Carles Canut
• 2010: Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, dirigit per Xavier Albertí
• 2011: L'arquitecte, de David Greig, dirigit per Julio Manrique
• 2011: Copenhaguen, de Michael Frayn, dirigit per Ramon Simó i Vinyes
• 2011: Pandemònium o la dansa del si mateix, de Màrius Sempere
• 2011-2013: Qui té por de Virginia Woolf?, d'Edward Albee, dirigit per Daniel Veronese
• 2011: La nostra Champions particular, de Cristina Clemente
• 2011: Molly Sweeney, de Brian Friel, dirigit per Miquel Gorriz (veu)
• 2012: Homenatge institucional i popular a Josep Maria de Sagarra, dirigit per Joan Ollé
• 2012-2013: Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand, dirigit per Oriol Broggi
• 2012: Udol, de Marília Samper, dirigit per Joan Maria Segura
• 2012: Mata'm, de Manel Dueso, dirigit per Manel Dueso
• 2013: 2013 Any Espriu, dirigit per Xavier Albertí
• 2013: Institut del Teatre, 100 anys Petits moments de vida, dirigit per Joan Ollé
• 2013: La casa cremada, d'August Strindberg, dirigit per Lluís Pasqual
• 2013: Primer amor, de Samuel Beckett, dirigit per Miquel Górriz i Àlex Ollé
• 2013: Recordant la Fedra, de Salvador Espriu, dirigit per Lluís Pasqual
• 2013: Invocació, de William Shakespeare, dirigit per Rafel Duran (veu)
• 2013: 10 anys recordant Miquel Martí i Pol, dirigit per Josep Maria Mestres
• 2014: L'enemic del poble, de Henrik Ibsen, dirigit per Miguel del Arco
• 2015: Krum, de Hanoch Levin, dirigit per Carme Portaceli
• 2016: Victòria, escrit i dirigit per Pau Miró
• 2016: El preu, d'Arthur Miller. dirigit per Sílvia Munt.
• 2017: Art de Yasmina Reza, dirigida per Miquel Gorriz,
• 2018: Blasted (Rebentats) de Sarah Kane, dirigida per Alícia Gorina
• 2019: Jerusalem de Jez Butterworth, dirigida per Julio Manrique.

Cinema

• 1991: Bala perduda (telefilm), de Xavier Berraondo
• 1994: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons (segment "Amor")
• 1995: Haz lo que te dé la gana (curtmetratge)
• 1998: Subjúdice, de Josep Maria Forn
• 2001: Buñuel y la mesa del rey Salomón, de Carlos Saura
• 2001: L'estratègia del cucut, de Sílvia Quer
• 2002: X, de Luis Marías
• 2002: Salomé, de Carlos Saura
• 2003: Cara perdida (curtmetratge)
• 2003: Mónica (telefilm), d'Eduard Cortés
• 2003: A la ciutat, de Cesc Gay
• 2003: Las voces de la noche, de Salvador García Ruiz
• 2005: Princesas, de Fernando León de Aranoa
• 2005: Malas temporadas, de Manuel Martín Cuenca
• 2006: Amor en defensa propia, de Rafa Russo
• 2007: El concursazo (telefilm), de Domingo Rodes
• 2007: Trenhotel (telefilm), de Lluís Maria Güell
• 2007: El pallasso i el Führer, d'Eduard Cortés
• 2008: La dona de l'anarquista, de Marie Noelle i Peter Sehr
• 2009: 7 pasos y medio, de Lalo García
• 2010: Que se mueran los feos, de Nacho G. Velilla
• 2010: Salm 51 (curtmetratge)
• 2012: Concepción Arenal, la visitadora de cárceles (telefilm), de Laura Mañá
• 2019: L'enigma Verdaguer (telefilm), de Lluís Maria Güell

Televisió

• 1994: Arnau
• 1994: La mujer de tu vida 2 (1 episodi)
• 1994: Estació d'enllaç (1 episodi)
• 1995: Secrets de família
• 1997: Cròniques de la veritat oculta (1 episodi)
• 1998-1999: Laura
• 1999: Homenots
• 1999: Sota el signe de... (Taure)
• 2000: Crims (1 episodi)
• 2000: Raquel busca su sitio
• 2001: Jet lag (1 episodi)
• 2006: L'entrevista impossible (Joan de Serrallonga)
• 2006-2007: Mar de fons
• 2008: Zoo
• 2008: Cazadores de hombres
• 2010: Acusados (2 episodis)
• 2010-2016: La Riera
• 2021: Buga Buga

Premis

• 1993: Premi a millor actor protagonista, atorgat per l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, per La filla del mar^[4]
• 1997: Premi de la Crítica de Barcelona, per Àngels a Amèrica^[4]
• 2008: Premi Butaca al millor actor per El silenci del mar^[6]
• 2011: Premi Nacional de Teatre, per Primer amor^[1]
• 2011: Premi Butaca al millor actor, per Primer amor^[7]
• 2011: Premi Ciutat de Barcelona de Teatre^[8]
• 2012: Premi Butaca al millor actor, per Cyrano de Bergerac^[9]
• 2013: Premi a la seva trajectòria, al Most Festival^[10]
• 2013: Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català, juntament amb Pere Portabella^[11]

Referències

Enllaços externs

• La seva fitxa de doblatge al català i al castellà
• Roser Pros entrevista a… Pere Arquillué: ‘Som un país amb un gran fracàs cultural i és una llàstima’, entrevista Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Tarragona21, 17/6/2011
• Pere Arquillué. La madurez de un genio, entrevista a El Duende (castellà)