Nombre de Cauchy

El nombre de Cauchy ( C a ) {\displaystyle (Ca)} és un nombre adimensional que s'utilitza en la mecànica de fluids. Representa la relació entre les forces d'inèrcia i les forces elàstiques.[1][2] Aquest nombre porta el nom d'Augustin Louis Cauchy, matemàtic i físic francès.

Es defineix de la següent manera:

C a = ρ v 2 K {\displaystyle Ca={\frac {\rho v^{2}}{K}}}

on :

Si K és isentròpic, el nombre Cauchy és igual al nombre de Mach al quadrat: Ca = Ma².

El mòdul d'elasticitat es pot descriure mitjançant la següent expressió:

K = γ p = γ ρ R T M = ρ a 2 {\displaystyle K=\gamma p={\frac {\gamma \rho RT}{M}}=\rho a^{2}}

on :

  • γ = relació de les capacitats tèrmiques màssiques C p C v {\displaystyle {\frac {C_{p}}{C_{v}}}}
  • p = pressió,
  • R = constant dels gasos perfectes,
  • T = temperatura,
  • ρ = massa volúmica,
  • M = massa molar,
  • a = velocitat del so, amb a = γ R T M {\displaystyle a={\sqrt {\frac {\gamma RT}{M}}}}

En el cas d'un gas perfecte, la pressió pot ser d'acord amb la llei dels gasos perfectes: P V = n R T {\displaystyle PV=nRT} ,

d'on:

P = n R T V = ρ R T M {\displaystyle P={\frac {nRT}{V}}={\frac {\rho RT}{M}}} .

Referències

  1. Bernard Stanford Massey. Measures in science and engineering: their expression, relation and interpretation (en anglès). Chichester: Ellis Horwood Limited (Mathematics and its Applications). ISBN 978-0-85312-607-2. 
  2. Carl W. Hall. Laws and Models: Science, Engineering and Technology (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 2000. ISBN 978-84-493-2018-7. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Absorció (Ab)Acceleració (Ac)Alfven (Al)Arquimedes (Ar)Atwood (A)Bagnold (Ba)Bansen (Ba)Bejan (Be)Best (X)Bingham (Bm)Biot (Bi)Blake (Bl)Bodenstein (Bo)Boltzmann (Bo)Bond (Bo)Boussinesq (Bo)Brenner (Br)Brinkman (Br)Bulygin (Bu)Cameron (Ca)Capil·lar (Ca)Capil·laritat (Cap) • Cauchy (Ca)Cavitació ( σ c {\displaystyle {\sigma }_{c}} )Chandrasekhar (Q)Clausius (Cl)Condensació (Co)Cowling (Co)Crocco (Cr)Damköhler (Da)Darcy (Da)Dean (D)Deborah (De)Dukhin (Du)Eckert (Ec)Ekman (Ek)Ellis (El)Elsasser (El) / ( Λ {\displaystyle \Lambda } )Eötvös (Eo) • Euler (Eu)Fedorov (Fe)Froude (Fr)Galilei (Ga)Görtler (G)Goucher (Go)Graetz (Gz)Grashof (Gr)Gukhman (Gu)Hagen (Hg)Hartmann (Ha)Hatta (Ha)Hedström (He)Hersey (Hs)Iribarren (Ir) / (ξ)Jeffreys (Je)Joule (Jo)Karlovitz (Ka)Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir)Knudsen (Kn)Kutateladze (K)Laplace (La)Lewis (Le)Lundquist (Lu)Mach (M) / (Ma)Mach crític (Mcr) / (M*) Marangoni (Ma)Morton (Mo)Newton (Np)Nusselt (Nu)Ohnesorge (Oh)Péclet (Pe)Potència (Np)Prandtl (Pr)Prandtl magnètic (Prm)Prandtl turbulent (Prt)Rayleigh (Ra)Reech (Re)Reynolds (Re)Reynolds magnètic (Rem)Richardson (Ri)Roshko (Ro)Rossby (Ro)Rouse (P) / (Z)Ruark (Ru)Schiller (Sch)Schmidt (Sc)Scruton (Sc)Sherwood (Sh)Shields ( τ {\displaystyle \tau _{\ast }} ) / ( θ {\displaystyle \theta } )Sommerfeld (S)Stanton (St)Stokes (Stk)Strouhal (St)Stuart (St) / (N)Suratman (Su)Taylor (Ta)Thring (Th)Ursell (U)Weber (We)Weissenberg (Wi)Womersley (α) / (Wo)Zwietering (S)