Natàlia Narotxínskaia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1948 (75 anys) Moscou (Rússia) |
 Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Rússia 2 març 2004 – 14 abril 2008 | |
| Diputada de la Duma Estatal | |
| 29 desembre 2003 – 24 desembre 2007 Legislatura: 4a Duma Estatal de la Federació Russa | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència, estat, figura pública i polític |
| Lloc de treball | Moscou |
| Ocupació | política, historiadora, diplomàtica, diputada de la Duma Estatal |
| Ocupador | Institut d'Economia Mundial i Relacions Internacionals |
| Partit | Rodina |
| Membre de | 4a Duma Estatal de la Federació Russa sisena Cambra Cívica de la Federació Russa (2017-2020) Cub Izborsk Public Chamber of the Russian Federation of the seventh composition (2020–2023) (en)  |
| Família | |
| Pare | Aleksei Narochnitsky (en) |
| Germans | Ekaterina Narochnitskaya (en) |
Premis
| |
     | |
Natàlia Alekséievna Narotxínskaia (en rus: Наталия Алексеевна Нарочницкая, Moscou, Rússia, 23 de desembre de 1948) és una política, historiadora i diplomàtica russa.
Biografia
Va treballar per la Secretaria General de les Nacions Unides a Nova York entre el 1982 i el 1989.
Als anys noranta Narochnitskaya era membre de diversos partits polítics menors a Rússia, inclosos el Partit Democràtic Constitucional i Derzhava. Va obtenir certa publicitat com a defensora del paper polític de l'Església Ortodoxa Russa i el seu suport a les accions militars russes a Txetxènia del 1994-1996. Narochnitskaya també va ser una gran opositora a la intervenció de l'OTAN a l'antiga Iugoslàvia i a l'expansió de l'OTAN i va qualificar el reconeixement de la continuïtat dels estats bàltics com a estratagema "per diluir els obstacles a l'entrada de parts de la Rússia històrica a l'OTAN".[1]
Narochnitskaya va ser elegida al parlament com a representant (però no membre) del bloc Rodina el 2003 i va exercir de vicepresidenta del comitè d'assumptes internacionals de la Duma estatal. No va ser reelegida el 2007.
Narochnitskaya defensa que una condició indispensable per a l'èxit de la política exterior de Rússia al món modern és la renovació i l'estudi detallat dels fonaments tradicionals pre-soviètics de la diplomàcia russa. Considerada un conservadora, Narochinitskaya ha defensat una "continuïtat jurídica completa" amb la Rússia pre-soviètica i considera els tractats bolxevics posteriors a la Primera Guerra Mundial, que reduïen el territori rus sobirà, com a il·legítims.[1]
El gener de 2008, Narochnitskaya va ser nomenada directora de l'Institut de Democràcia i Cooperació amb seu a París.[2]
És autora de diverses obres dedicades a la història de Rússia; antiglobalisme; i assumptes internacionals, polítics i espirituals.
Llibres
- Русский мир (Món rus), Aleteiia, 2008.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Lehti, M. Post Cold War Identity Politics. Taylor & Francis. 2003.
- ↑ Narochnitskaya appointed director of the Paris office of the Russian Institute for Democracy and Cooperation Russian Institute for Democracy and Cooperation Arxivat 2010-12-18 a Wayback Machine., Jan.28, 2008
Enllaços externs
- Pàgina web oficial
- "Els russos perceben la calor de la guerra freda", Washington Post, 3 d'abril de 2006.
- Narochnitskaya articles on pravoslavie.ru a Wayback Machine (archived 12 June 2008[Date mismatch])-en rus i en anglès.
