Mikhaïl Súslov
  | |
| Nom original | (ru) Михаил Андреевич Суслов |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 novembre 1902 (Julià) Shakhovskoye (Rússia) (en)  |
| Mort | 25 gener 1982 (79 anys) Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Necròpolis de la Muralla del Kremlin |
| Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat Russa d'Economia Plekhànov (1924–1928) Institut de Professors Rojos (–1929) Rabfak (–1924) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, economista |
| Ocupador | Universitat Estatal de Moscou Acadèmia Industrial |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica (1921–) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 17 octubre 1961 | 22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 27 gener 1959 | 21è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 14 febrer 1956 | XX Congrés del PCUS |
| 5 octubre 1952 | 19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| 10 març 1939 | 18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Premis
| |
 | |
Mikhaïl Andrèievitx Súslov (en rus: Михаил Андреевич Суслов) (21 de novembre de 1902 - 25 de gener de 1982) fou un polític i ideòleg soviètic, membre del Politburó i del Secretariat del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Economista, el 1921 es va afiliar al PCUS i el 1931 en va esdevenir membre de la comissió central de control. Entre 1933 i 1934 va dirigir una comissió per organitzar purgues internes al partit als Urals i al nord d'Ucraïna. Súslov va ser promogut al Comitè Central del PCUS el 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, va tenir al seu càrrec la deportació dels txetxens i altres grups ètnics musulmans de les regions caucàsiques. Un cop acabada la guerra, el van destinar a Lituània (reincorporada després d'un període d'independència), on es va dedicar a enviar pobles sencers als camps de concentració de Sibèria. Promogut al Politburó el 1952, fou el principal responsable de la caiguda de Nikita Khrusxov i de la seva substitució per Leonid Bréjnev, el 1964. Fou l'encarregat de vetllar per la ideologia oficial del partit durant la major part del temps que va formar part del Secretariat. Després de la seva mort es van desfermar les grans maniobres dels pretendents a la successió de Bréjnev entre Iuri Andrópov, que continuava la mateixa línia ideològica de Súslov, i que en va sortir vencedor, Andrei Kirilenko i Konstantín Txernenko.
Súslov fou el mentor de Iuri Andrópov i del pare de la perestroika, Mikhaïl Gorbatxov. Fou enterrat al costat de Stalin, al mur del Kremlin.
Bibliografia
- Boris I. Nicolaevski, Les dirigeants soviétiques et la lutte pour le pouvoir: essai, Denoël, Col·lecció Dossiers des Lettres Nouvelles, París, 1969 (francès)
