Mars Orbiter Mission

«MOM» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Message-oriented middleware».
Infotaula vol espacialMars Orbiter Mission
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda planetària i orbitador Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Índia d'Investigació Espacial Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2013-060A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT39370 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió9 anys, 242 dies
Propietats de la nau
Model de satèl·litI-1K Modifica el valor a Wikidata
FabricantCentre de Satèl·lits de l'Agència Índia d'Investigació Espacial Modifica el valor a Wikidata
Massa
1.337,2 kg

482,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1,5 (alçària) × 1,5 (amplada) × 1,5 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data5 novembre 2013
LlocSatish Dhawan Space Centre First Launch Pad (en) Tradueix, Centre de Llançament Satish Dhawan Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentPolar Satellite Launch Vehicle-XL Modifica el valor a Wikidata
ContractistaAgència Índia d'Investigació Espacial Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacteabril 2022 Modifica el valor a Wikidata
Orbitador de Mart
Inserció orbital24 de setembre de 2014[1]
Paràmetres de l'òrbita
Periàpside421,7 km
Apoàpside76.993,6 km
Inclinació150.0°
Llista d'instruments
MCCMars Colour Camera
TISThermal Infrared Imaging Spectrometer
MSMMethane Sensor for Mars
MENCAMars Exospheric Neutral Composition Analyser
LAPLyman Alpha Photometer


Mars Orbiter Mission 2 Modifica el valor a Wikidata →
Twitter (X): Mangalyaan1 Modifica el valor a Wikidata

El Mars Orbiter Mission (MOM), informalment anomenat Mangalyaan (en sànscrit: मंगलयान), ("nau marciana") és un orbitador de Mart que va ser enlairat amb èxit en òrbita terrestre el 5 de novembre de 2013 per la Indian Space Research Organisation (ISRO).[2][3][4] La missió és un projecte de "demostració tecnològica" amb l'objectiu de desenvolupar tecnologies requerides per disseny, planificació, control i operacions d'una missió interplanetària.[5]

La sonda Mars Orbiter Mission es va enlairar de la Primera Plataforma de Llançament a Sriharikota, Andhra Pradesh, utilitzant un coet Polar Satellite Launch Vehicle (PSLV) C25 a les 09:08 UTC (2:38 PM IST) el 5 de novembre de 2013.[6] La finestra de llançament va ser d'aproximadament 20 dies de duració i va començar el 28 d'octubre.[7] La Mars Orbiter Mission és la primera missió interplanetària de l'Índia. Si es realitza amb èxit, la ISRO es convertiria en la quarta agència espacial en arribar a Mart, després del programa espacial soviètic, la NASA, i l'ESA.[7]

La sonda MOM ca passar en òrbita terrestre on va realitzar una sèrie de sis maniobres orbitals per augmentar l'altura abans d'una inserció programada en una òrbita de transferència de Mart heliocèntrica el 30 de novembre de 2013.[8]

El dia 23 de setembre de 2014 la sonda va entrar amb èxit a una òrbita marciana per tal d'iniciar seguidament l'estudi de l'atmosfera del planeta, essent l'Índia el primer país asiàtic que ho aconsegueix.[9][10]

Objectius

L'objectiu principal de la Mars Orbiter Mission és donar a conèixer els sistemes de llançament de coets de l'Índia, la seva capacitat de construcció i operació de naus espacials. L'objectiu secundari és explorar algunes de les característiques de Mart: la superfície, la morfologia, la mineralogia i l'atmosfera de Mart, utilitzant instruments científics propis.[11] L'objectiu general d'aquesta primera missió índia a Mart és desenvolupar les tecnologies necessàries per al disseny, la planificació, la gestió i operació d'una missió interplanetària, que comprèn les següents tasques principals:[5]

  • Disseny i realització d'un orbitador de Mart amb capacitat per realitzar maniobres, fase de creuer de 300 dies, inserció en l'òrbita de Mart inserció, i la fase en òrbita al voltant de Mart.
  • Comunicació d'espai profund, navegació, planificació i gestió de la missió.
  • Incorporar funcions autònomes per manejar situacions d'emergència.

Òrbita inicial prèvia al viatge a Mart

Per raons d'estalvi de combustible i pes de la sonda, i especialment a causa que la potència del coet utilitzat és petita, es va decidir que la trajectòria òptima cap a Mart inclogués sis òrbites inicials a la Terra. En cada òrbita es va augmentar la distància a l'apogeu. Per aconseguir aquest augment gradual de l'òrbita, la sonda va encendre el seu motor durant uns segons quan es trobava en el perigeu. D'aquesta forma, amb un mínim de combustible la sonda va ser guanyant velocitat i distància d'apogeu.[12]

Finalment quan la sonda va passar per sisena vegada pel perigeu, el motor va donar l'impuls necessari per posar-se en trajectòria hiperbòlica en direcció al planeta Mart. Això va ser realitzat el dia 30 de novembre de 2013.[12]

Arribada a Mart

El dia 23 de setembre de 2014 la sonda va entrar amb èxit a una òrbita marciana per tal d'iniciar seguidament l'estudi de l'atmosfera del planeta, essent l'Índia el primer país asiàtic que ho aconsegueix.[9][10]

Instruments

La càrrega útil de 15 kg i està integrada per 5 instruments:[13]

  • Mars Exospheric Neutral Composition Analyzer (MENCA) – Instrument per a anàlisi de l'atmosfera.
  • Methane Sensor For Mars (MSM) – Instrument per a anàlisi de l'atmosfera.
  • Mars Color Camera (MCC) – Càmera en color.
  • Probe For Infrared Spectroscopy for Mars (PRISM) – Càmera d'infrarojos.
  • Lyman-alpha photometer – Instrument per a mesurar l'hidrogen en l'atmosfera marciana.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «NASA findings won't affect Mars mission, say ISRO officials». Express News Service, 04-10-2013 [Consulta: 4 octubre 2013].
  2. ↑ Walton, Zach «India Announces Mars Mission One Week After Curiosity Landing». Web Pro News, 15-08-2012 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. ↑ «Manmohan Singh formally announces India's Mars mission». The Hindu, 15-08-2012 [Consulta: 31 agost 2012].
  4. ↑ Bal, Hartosh Singh «BRICS in Space». New York Times, 30-08-2012 [Consulta: 31 agost 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 Staff. «Mangalyaan -Mission Objectives». Indian Space Science Data Centre, setembre 2012. [Consulta: 8 octubre 2013].
  6. ↑ «India’s Mars Mission Mangalyaan to be launched on November 5». [Consulta: 22 octubre 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 «India Launches Mars Orbiter Mission». [Consulta: 6 novembre 2013].
  8. ↑ «Mars Orbiter Mission, Orbit Design» (en anglès). isro.gov.in. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2013. [Consulta: 3 abril 2014].
  9. ↑ 9,0 9,1 «India puts first interplanetary probe in orbit at Mars» (en anglès). http://spaceflightnow.com/,+23-09-2014.+[Consulta: 24 setembre 2014].
  10. ↑ 10,0 10,1 «India's spacecraft reaches Mars orbit ... and history» (en anglès). cnn.com, 24-09-2014. [Consulta: 24 setembre 2014].
  11. ↑ «India's First Mission to Mars to Launch This Month». Space.com, 16-10-2013 [Consulta: 16 octubre 2013].
  12. ↑ 12,0 12,1 Document explicatiu de la ISRO "Mars Orbiter Mission" en anglès [1] Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. últim accés el 12 de novembre de 2013
  13. ↑ «Mars mission gets October, 2013 launch date deadline as India reaches out to the stars». The Indian Express, 04-01-2013.

Enllaços externs

  • Website for the launch of the Mars Orbiter Mission
  • Mission brochure of Mars Orbiter Mission Arxivat 2013-11-04 a Wayback Machine.
  • Real Time Sattelite Tracking
  • Vegeu aquesta plantilla
← 2012  ·  Llançaments orbitals el 2013  ·  2014 →
Kosmos 2482  · Kosmos 2483  · Kosmos 2484 | JSE Reda 4 · Jissho Eisei | STSAT-2C | TDRS-11 | Intelsat 27 | Globalstar M078 · Globalstar M087 · Globalstar M093 · Globalstar M094 · Globalstar M095 · Globalstar M096 | Azerspace-1/Africasat-1a · Amazonas 3 | Progress M-18M | Landsat 8 | SARAL · Sapphire · NEOSSat · UniBRITE-1 · TUGSAT-1 · AAUSAT3 · STRaND-1 | SpaceX CRS-2 | USA-241 | Satmex 8 | Soiuz TMA-08M | Anik G1 | Bion-M No.1 (Aist 2 · BeeSat-2 · BeeSat-3 · SOMP · Dove-2 · OSSI-1) | Cygnus Mass Simulator · Dove 1 · Alexander · Graham · Bell | Progress M-19M | Gaofen 1 · TurkSat-3USat · NEE-01 Pegaso · CubeBug-1 | Kosmos 2485 | Zhongxing 11 | Proba-V · VNREDSat 1A · ESTCube-1 | Eutelsat 3D | USA-242 | USA-243 | Soiuz TMA-09M | SES-6 | Albert Einstein ATV | Kosmos 2486 | Shenzhou 10 | Resurs-P No.1 | O3b PFM · O3b FM2 · O3b FM4 · O3b FM5 | Kosmos 2487 | IRIS | IRNSS-1A | Uragan-M No.48 · Uragan-M No.49 · Uragan-M No.50 | Shijian XI-05 | MUOS-2 | Shijian 15 · Shiyan 7 · Chuangxin 3 | Inmarsat-4A F4 · INSAT-3D | Progress M-20M | Kounotori 4 (TechEdSat-3 · ArduSat-1 · ArduSat-X · Pico-Dragon) | USA-244 | Arirang-5 | USA-245 | Eutelsat 25B / Es'hail 1 · GSAT-7 | Amos-4 | Yaogan 17A · Yaogan 17B · Yaogan 17C | LADEE | Gonets-M No.14 · Gonets-M No.16 · Gonets-M No.17 | Hisaki | USA-246 | Cygnus Orb-D1 | Fengyun III-03 | Kuaizhou-1 | Soiuz TMA-10M | CASSIOPE · CUSat · POPACS-1 · POPACS-2 · POPACS-3 · DANDE | Astra 2E | Shijian 16 | Sirius FM-6 | Yaogan 18 | Mars Orbiter Mission | Soiuz TMA-11M | Globus-1M No.13L | MAVEN | ORS-3 · STPSat-3 · Black Knight 1 · CAPE-2 · ChargerSat-1 · COPPER · DragonSat-1 · Firefly · Ho'oponopono-2 · Horus · KySat-2 · NPS-SCAT · ORSES · ORS Tech 1 · ORS Tech 2 · PhoneSat-2.4 · Prometheus 1A · Prometheus 1B · Prometheus 2A · Prometheus 2B · Prometheus 3A · Prometheus 3B · Prometheus 4A · Prometheus 4B · SENSE-A · SENSE-B · SwampSat · TJ3Sat · Trailblazer-1 · Vermont Lunar CubeSat | Yaogan 19 | DubaiSat-2 · STSAT-3 · SkySat-1 · UniSat-5 (Dove 4 · ICube-1 · HumSat-D · PUCP-Sat 1 (Pocket-PUCP) · BeakerSat-1 · $50SAT · QBScout-1 · WREN) · AprizeSat-7 · AprizeSat-8 · Lem · WNISat-1 · GOMX-1 · CubeBug-2 · Delfi-n3Xt · Dove 3 · First-MOVE · FUNCube-1 · HINCube-1 · KHUSat-1 · KHUSat-2 · NEE-02 Krysaor · OPTOS · Triton 1 · UWE-3 · VELOX-P2 · ZACube-1 · BPA-3 | Swarm A · Swarm B · Swarm C | Shiyan Weixing 5 | Progress M-21M | Chang'e 3 (Yutu) | SES-8 | USA-247 · ALICE · AeroCube 5A · AeroCube 5B · CUNYSAT-1 · FIREBIRD-A · FIREBIRD-B · IPEX · M-Cubed-2 · SMDC-ONE 2.3 · SMDC-ONE 2.4 · SNaP · TacSat-6 | Inmarsat-5 F1 | CBERS-3 | Gaia | Túpac Katari 1 | Kosmos 2488  · Kosmos 2489  · Kosmos 2490 | Ekspress AM5 | Aist 1 · SKRL-756 No.1 · SKRL-756 No.2
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.
  • Vegeu aquesta plantilla
Planeta Mart
Generalitats
Areografia
Satèl·lits
Deimos • Fobos
Exploració
Astronomia
(5261) Eureka
Meteorits
Altres temes