La meva dona favorita
My Favorite Wife  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Garson Kanin |
| Protagonistes | Irene Dunne Cary Grant Randolph Scott Gail Patrick Scotty Beckett Pedro de Cordoba Ann Shoemaker Donald MacBride Granville Bates Jean Acker Leon Belasco Hugh O'Connell Earle Hodgins Bert Moorhouse Bob Reeves Horace McMahon Pat West Franco Corsaro |
| Producció | Leo McCarey |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
| Guió | Garson Kanin, Samuel Spewack i Bella Spewack |
| Música | Roy Webb |
| Fotografia | Rudolph Maté |
| Muntatge | Robert Wise |
| Vestuari | Howard Greer |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1940 |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 921.000 $ |
| Recaptació | 2.057.000 $ (mundial) |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i comèdia de segones núpcies |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor història (1941) Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1941) Oscar a la millor banda sonora (1941)
|
           | |
La meva dona favorita (original: My Favorite Wife) és una pel·lícula estatunidenca de Garson Kanin, estrenada el 1940 i doblada al català.[1]
Argument
Després de set anys, l'advocat Nick Arden (Cary Grant) té la seva dona Ellen (Irene Dunne) declarada morta legalment, desapareguda des que el seu vaixell es va perdre, i així es pot casar amb Bianca (Gail Patrick). Resulta tanmateix que Ellen havia naufragat en una illa deserta, i ha estat rescatada. Quan retorna a casa, s'assabenta que Nick acaba de marxar a la seva lluna de mel amb la seva segona muller. Quan Ellen el persegueix abans de la seva nit de lluna de mel, està desconcertat: com donar-li les notícies a Bianca. Continua posposant el moment desagradable. Mentrestant, Bianca està frustrada pel comportament estrany de Nick (especialment la no-consumació del seu matrimoni) i crida un psiquiatre, el Dr. Kohlmar (Pedro de Cordoba). Apareixen més complicacions quan un perit d'assegurances (Hugh O'Connell) esmenta a Nick un rumor que diu que Ellen no estava sola a l'illa, ja que tenia la companyia de Stephen Burkett (Randolph Scott) i que s'anomenaven entre ells "Adam" i "Eva".
Repartiment
- Irene Dunne: Ellen Wagstaff Arden
- Cary Grant: Nick Arden
- Randolph Scott: Stephen Burkett
- Gail Patrick: Bianca Bates
- Ann Shoemaker: Ma
- Scotty Beckett: Tim
- Mary Lou Harrington: Chinch Arden
- Donald MacBride: El director de l'hotel
- Hugh O'Connell: Johnson
- Granville Bates: El jutge Brisson
- Pedro de Cordoba: El doctor Kohlmar
Nominacions
- Oscar al millor guió original per Leo McCarey, Bella Spewack i Sam Spewack
- Oscar a la millor cançó original Roy Webb
- Oscar a la millor direcció artística per Van Nest Polglase i Mark-Lee Kirk
Al voltant de la pel·lícula
- El 1962, La 20th Century Fox va produir un remake d'aquesta pel·lícula amb Marilyn Monroe, Dean Martin i Cyd Charisse, sota el títol de Something’s Got to Give. La pel·lícula que havia de ser dirigida per George Cukor va quedar inacabada per la defunció de Marilyn Monroe.
- Una nova versió Move Over, Darling va ser dirigida per Michael Gordon el 1963, amb Doris Day i James Garner com a protagonistes.
Referències
- ↑ La meva dona favorita
