Julian Schwinger
Nom original | (en) Julian Seymour Schwinger |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 12 febrer 1918 Nova York |
Mort | 16 juliol 1994 (76 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pàncrees ) |
Sepultura | Cementiri del Mount Auburn, Willow Pond Knoll Ga-11000-54-1 42° 22′ 03″ N, 71° 08′ 46″ O / 42.367429°N,71.14624°O / 42.367429; -71.14624 |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Colúmbia - Philosophiæ doctor (–1939) City College de Nova York Townsend Harris High School |
Director de tesi | Isidor Isaac Rabi |
Activitat | |
Camp de treball | Electrodinàmica quàntica |
Ocupació | professor d'universitat, físic teòric, físic nuclear, matemàtic, escriptor de no-ficció, físic |
Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat Purdue Universitat Harvard Institut de Tecnologia de Massachusetts |
Membre de | |
Alumnes | Walter Kohn, Ben Roy Mottelson i Stanley Deser |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Daniel Kleitman, Roy J. Glauber, Sheldon Lee Glashow, Bryce DeWitt, Sam Edwards, Margaret Kivelson, Lawrence Paul Horwitz, David Feldman (en) , Richard Arnowitt, Charles M. Sommerfield (en) , Paul C. Martin, Roger G. Newton, Raymond Francis Sawyer (en) , Kenneth A. Johnson, John V. Breakwell, Stanley Deser, Harold Weitzner (en) , Julian Keilson, Marshall Baker (en) , Kenneth Case, Fritz Rohrlich, Luis F. Urrutia (en) , Norman J Morgenstern Horing (en) , Raphael Friedman Aronson (en) , Pradip Manharlal Bakshi (en) , Stephen Robert Barone (en) , Jeremy Bernstein, David George Boulware (en) , Malcolm Brachman, Lai-him Chan (en) , Shau-Jin Chang (en) , Roger Edge Clapp (en) , Melville Clark (en) , Lester Leroy DeRaad (en) , Julian Calvert Eisenstein (en) , Stanley Jay Engelsberg (en) , David S. Falk (en) , Richard John Ivanetich (en) , Abraham Klein, Roger Ben Lazarus (en) , Joseph Vernon Lepore (en) , Michael Lieber (en) , Bernard Lippmann, David Dexter Lynch (en) , Kalyana Thipperudraiah Mahanthappa (en) , Bertram J. Malenka (en) , Bruce H. McCormick, Eugen Merzbacher, Kimball Milton, Ben Roy Mottelson, Maurice Neuman (en) , Hwa-Tung Nieh (en) , Alain Joseph Phares (en) , Adolph Stern (en) , Robert Barnett Raphael (en) , Alfred Franz Radkowski (en) , Robert N. Thorn (en) , Wu Yang Tsai (en) , Charles Warner (en) , Robert Lee Warnock (en) , Walter Wilcox (en) , Gregg Darryl Wilensky (en) , Tung-Mow Yan (en) , Edward Yao (en) , Asim Yildiz (en) i A. Charles Zemach (en) |
Premis
| |
Julian Schwinger (anglès: Julian Seymour Schwinger) (Nova York, 12 de febrer de 1918 - Los Angeles, 16 de juliol de 1994), o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.[1]
Biografia
Va néixer a la ciutat de Nova York el 12 de febrer de 1918 i va estudiar al City College of New York. Inicià els seus estudis de física a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà sota les ordres d'Isidor Isaac Rabi el 1939. Posteriorment entrà a treballar a la Universitat de Califòrnia al costat de Robert Oppenheimer i després fou designat professor a la Universitat de Purdue.
Havent supervisat més de setanta tesis doctorals Schwinger és conegut com un dels més prolífics assessors en física. Així quatre dels seus estudiants van guanyar posteriorment el Premi Nobel: Roy Glauber, Benjamin Roy Mottelson i Sheldon Glashow en física; i Walter Kohn en química.
El 1972 deixà Harvard per esdevenir professor de la Universitat de Califòrnia on va continuar amb els seus treballs fins a la seva mort ocorreguda el 16 de juliol de 1994 a Los Angeles.
Recerca científica
Durant la Segona Guerra Mundial Schwinger va treballar al Laboratori de Radiació de l'Institut Tecnològic de Massachusetts donant el suport teòric per al desenvolupament del radar. Va intentar aplicar el seu coneixement com a físic nuclear als problemes d'enginyeria de l'electromagnetisme, aplicant el seu coneixement de la radiació a la física quàntica.
Després de la guerra Schwinger va deixar Purdue per entrar a formar part de la Universitat Harvard on va ensenyar des de 1945 fins al 1974. Durant aquest temps va desenvolupar el concepte de renormalització, que explicava l'efecte Lamb en el camp magnètic de l'electró. També va realitzar un acurat estudi de les partícules elementals, explicant com els neutrins poden aparèixer en múltiples varietats, associades amb els tipus de leptons, com l'electró i el muó.
El 1965 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el japonès Sin-Itiro Tomonaga i el nord-americà Richard Feynman, pels seus treballs fonamentals en electrodinàmica quàntica.
Schwinger i Feynman
Schwinger va ser comparat ocasionalment amb un altre important físic de la seva generació, Richard Feynman. Schwinger tenia una forma més matemàtica de treballar en física, especialment en el camp de la teoria quàntica de camps. En canvi Feynman va ser més intuïtiu, discrepant de Schwinger sobre els diagrames de Feynman.
Referències
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès). Nobel Prize. [Consulta: 7 juliol 2016].
Vegeu també
- Equació de Rarita-Schwinger
Enllaços externs
- «Julian Schwinger» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.