Juan José Flores

Juan José Flores y Aramburu

Nom original	(es) Juan José Flores
Biografia
Naixement	19 juliol 1800 Puerto Cabello (Imperi Espanyol)
Mort	1r octubre 1864 (64 anys) illa Puná (Equador)
Causa de mort	Urèmia
Sepultura	Catedral de Quito
President de l'Equador
22 de setembre de 1830 – 10 de setembre de 1834
Vicente Rocafuerte →
President de l'Equador
1 de febrer de 1839 – 6 de març de 1845
← Vicente Rocafuerte Triumvirat →
Dades personals
Ideologia política	Conservadorisme i militarisme
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	militar i polític
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol, Patriota i Exèrcit de l'Equador
Rang militar	general
Conflicte	Guerres d'independència hispanoamericanes
Família
Cònjuge	Mercedes Jijón
Fills	Antonio Flores Jijón
4t President de l'Equador 1r abril 1843 – 6 març 1845 ← Juan José Flores – José Joaquín de Olmedo → 3r President de l'Equador 1r febrer 1839 – 6 març 1845 (Revolució marcista) ← Vicente Rocafuerte – Juan José Flores → President de l'Assemblea Nacional de l'Equador 3 gener 1837 – 14 abril 1837 ← José Joaquín de Olmedo – José Fernández Salvador → 1r President de l'Equador 13 maig 1830 – 10 setembre 1834 – Vicente Rocafuerte, José Félix Valdivieso → Electe a: 1830 Ecuadorian presidential election (en) Superior South District (en) 1828 – 13 maig 1830 ← José Félix Valdivieso – Juan José Flores →

Juan José Flores (Puerto Cabello, Veneçuela, 19 de juliol de 1800 – Illa Puná, Equador, 1 d'octubre de 1864), militar veneçolà i primer president de le República de l'Equador. Fou president tres vegades: de 1830 a 1834, de 1835 a 1839 i de 1843 a 1845.^[1]

Flores es va destacar com estrateg de l'exèrcit de Simón Bolívar, arribant a coronel abans dels trenta anys. Una vegada consolidada la independència de la Gran Colòmbia, va rebre de Bolívar el càrrec de governador del departament del Sud (l'actual Equador). Ambicions de grups d'interès locals van persuadir a Flores per conspirar contra Bolívar i provocar la secessió del departament del Sud, en el moment en què el projecte bolivarià també es veia atacat internament a Bogotà i a Caracas: gairebé al mateix temps, el general Páez a Veneçuela conspirava amb les mateixes intencions. Pocs mesos abans de la separació de Veneçuela, el departament del Sud es va declarar estat independent amb el nom de República de l'Equador, amb Juan José Flores com el seu primer mandatari. Aquest fet va ocórrer el 13 de maig de 1830. Cal recalcar que la presidència del nou estat semblava destinada al mariscal Antonio José de Sucre, que fou assassinat, però, a Berruecos durant aquest temps. Sempre s'ha sospitat que Flores va estar al darrere de la seva mort, però mai s'ha pogut comprovar.

Ja en el govern, Flores va descurar la consolidació de la nació, però va assegurar una mena de pacte de no-agressió entre grups terratinents de la serra i grups agroexportadors de la costa. El final del seu mandat de 15 anys, interromputs pel govern més liberal de Vicente Rocafuerte, es produí quan un grup de revolucionaris guayaquilenys van aconseguir la seva sortida i la de tot l'estat major estranger.

Més endavant, Flores, des de l'exili, va tramar una invasió de l'Equador per a la qual va obtenir suport i finançament de la reina Maria Cristina d'Espanya, amb la finalitat de col·locar en l'hipotètic tron equatorià al seu fill Agustín Muñoz i Borbó. L'intent fou repel·lit amb duresa i Flores va haver de retornar a l'exili. Durant un temps va residir a Costa Rica, on va tenir estreta amistat amb el president José María Castro Madriz.

Referències

Bibliografia

• Vásconez Hurtado, Gustavo. El general Juan José Flores, primer Presidente del Ecuador: 1800-1830. Casa de la Cultura Ecuatoriana, 1981.