Joseph Pérez

Infotaula de personaJoseph Pérez

Joseph Pérez a 2009. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1931 Modifica el valor a Wikidata
La Ròca d'Òlmes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTalence Communal Cemetery Extension (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director Casa de Velázquez
1989 – 1996
President Universitat Burdeus-Montaigne
1978 – 1983 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole normale supérieure de Saint-Cloud (1952–1956)
Universitat de Burdeus
Lycée Henri-IV (–1952) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHispanisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor assistent, professor d'universitat, hispanista, professor assistent Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCasa de Velázquez, director (1989–1996)
Universitat Burdeus-Montaigne (1969–1997)
Universitat de Pau i del Pays de l'Adour, professor assistent (1962–1967)
Escola Normal Superior de Fontenay-Saint-Cloud Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enInquisició espanyola i història moderna d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMarie-Laure Rieu-Millán, Michèle Guicharnaud-Tollis, Jean-Michel Desvois (en) Tradueix i Paul Aubert Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2017)  Premi Ciutat d'Alcalá
  • (2014)  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials
  • (2014)  doctor honoris causa Conferit per Universidad Complutense de Madrid
  • (2005)  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid
  • (2003)  Oficial de la Legió d'Honor
  • (1991)  Premi Elio Antonio de Nebrija
  • (1985)  Cavaller de la Legió d'Honor
  • (1984)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  •  Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica Modifica el valor a Wikidata

Joseph Pérez (La Ròca d'Òlmes, 14 de gener de 1931 - Bordeus, 8 d'octubre de 2020) fou un historiador i hispanista francès.

Biografia

Va néixer el 14 de gener de 1931 a la ciutat occitana de la Ròca d'Òlmes, població situada al districte de Pàmies (Arieja, França), fill d'emigrants valencians de Bocairent.[1]

Al llarg de la seva carrera va rebre les distincions: Gran Creu d'Alfons X el Savi, comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica i Oficial de la Legió d'Honor. El 25 de gener de 2007 fou nomenat fill adoptiu de la ciutat natal del seus pares, Bocairent.[1][2]

Trajectòria professional

Especialista en història d'Espanya, i professor de castellà a l'Escola Superior de Saint-Cloud prop de París, va doctorar-se en història l'any 1970 amb la tesi La Revolució de les Comunitats de Castella (1520-1521). Fou catedràtic de civilització espanyola i hispanoamericana de la Universitat de Bordeus III, membre del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), membre de la Reial Acadèmia de la Història.[3]

El maig de 2014 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.[4][5]

Obres

  • La révolution des "Comunidades" de Castille (1520-1521) Bordeaux: Institut d'Etudes Ibériques et Ibero-Américaines de l'Université, 1970, traducido como La revolución de las comunidades de Castilla (1520-1521), Madrid: Siglo XXI de España, 1977
  • Los movimientos precursores de la emancipación en Hispanoamérica, Madrid: Alhambra, Madrid: Alhambra, 1977.
  • La España del siglo XVI, Madrid: Anaya, 1998
  • Histoire de l'Espagne, Paris: Fayard, 1997, traducida como Historia de España, Barcelona: Crítica, 1999.
  • Isabel y Fernando, los Reyes Católicos, Hondarribia: Nerea, 2001
  • Historia de una tragedia: la expulsión de los judíos de España, Barcelona: Crítica, 1993
  • El humanismo de Fray Luis de León, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994.
  • Lope de Vega, El caballero de Olmedo; edición, introducción y notas de Joseph Pérez. Madrid: Castalia, 1970
  • Charles Quint: empereur des deux mondes, coll. «Découvertes Gallimard» (nº 197), París: Gallimard, 1994, traducido al español como Carlos V, Madrid: Temas de Hoy, 1999.
  • L'Espagne de Philippe II Paris: Le grand livre du mois, 1999; traducido al español como La España de Felipe II, Barcelona: Crítica, 2000.
  • L'Espagne des Rois Catholiques Paris: Bordas, 1971
  • L'Espagne du XVIe siècle Paris: Armand Colin, 1973
  • Isabelle et Ferdinand, Rois Catholiques d'Espagne Paris: Fayard, 1988, traducido como Isabel y Fernando, los Reyes Católicos (Madrid: Nerea, 1997. ISBN 84-89569-12-6)
  • Crónica de la Inquisición en España, Barcelona: Martínez Roca, 2002
  • Isabelle la Catholique: un modèle de chrétienté? Paris: Payot & Rivages, 2004 (Isabel la Católica : ¿un modelo de cristiandad? ALMED 2007 ISBN 978-84-935857-0-9)
  • Los judíos en España, Madrid: Marcial Pons, 2005 ISBN 84-96467-03-1
  • La Inquisición española: crónica negra del Santo Oficio, Madrid: Martínez Roca, 2005 ISBN 84-270-3174-2
  • De l'humanisme aux Lumières: études sur l'Espagne et l'Amérique, Madrid: Casa de Velázquez, 2000.
  • Historia de España. 3a edició. Editorial Crítica, 2006. ISBN 9788484320913. 
  • Mitos y tópicos de la historia de España y América. Algaba Ediciones, 2006. ISBN 9788496107694. 
  • Teresa de Ávila y la España de su tiempo. Madrid: Algaba Ediciones, 2007. ISBN 9788496107809. 
  • Joseph Pérez, Armando Alberola Romá. España y América entre la Ilustración y el liberalismo. Casa de Velázquez, 1993. ISBN 9788477840756. 
  • Joseph Pérez. España y América en una perspectiva humanista. Casa de Velázquez, 1998. ISBN 9788486839802. 

Referències

  1. 1,0 1,1 (castellà) Presentació PDF sobre Joseph Pérez[Enllaç no actiu]
  2. (castellà) Las Provincias. «Bocairent: El Consistorio nombra hijo adoptivo a Joseph Pérez». [Consulta: 24 abril 2009].
  3. (castellà) RAH. Académicos Correspondientes Arxivat 2011-09-06 a Wayback Machine.
  4. (català) «L'hispanista francès Joseph Pérez, premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2014». 324.cat, 14-05-2014. [Consulta: 18 juny 2014].
  5. (castellà) Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales 2014

Enllaços externs

  • (francès) Clio.fr: Josep Pérez: ses articles, sa bibliographie
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Romà Perpinyà  · 1982: Antonio Domínguez  · 1983: Julio Caro Baroja  · 1984: Eduardo García de Enterría  · 1985: Ramón Carande Thovar  · 1986: José Luis Pinillos  · 1987: Juan José Linz  · 1988: Luis Díez del Corral i Luis Sánchez Agesta  · 1989: Enrique Fuentes Quintana  · 1990: Rodrigo Uría González  · 1991: Miguel Artola Gallego  · 1992: Juan Velarde Fuertes  · 1993: Silvio Zavala  · 1994: Aurelio Menéndez  · 1995: Joaquim Veríssimo Serrão i Miquel Batollori  · 1996: John Elliott  · 1997: Martí de Riquer  · 1998: Pierre Werner i Jacques Santer  · 1999: Raymond Carr  · 2000: Carlo Maria Martini  · 2001: Juan Iglesias Santos i El Colegio de México  · 2002: Anthony Giddens  · 2003: Jürgen Habermas  · 2004: Paul Krugman  · 2005: Giovanni Sartori  · 2006: Mary Robinson  · 2007: Ralf Dahrendorf  · 2008: Tzvetan Todorov  · 2009: David Attenborough  · 2010: Equip arqueològic descobridor de l'exèrcit de guerrers de terracota  · 2011: Howard Gardner  · 2012: Martha Nussbaum  · 2013: Saskia Sassen  · 2014: Joseph Pérez  · 2015: Esther Duflo  · 2016: Mary Beard  · 2017: Karen Armstrong  · 2018: Michael Sandel  · 2019: Alejandro Portes  · 2020: Dani Rodrik  · 2021: Amartya Kumar Sen  · 2022: Eduardo Matos Moctezuma  · 2023: Hélène Carrère d'Encausse  ·
Registres d'autoritat
Bases d'informació