José Noja Ortega

Infotaula de personaJosé Noja Ortega
Biografia
Naixement7 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
Aracena (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 2023 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, aviador Modifica el valor a Wikidata
GènereArt abstracte Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1985) Monument a Julián Besteiro
  • (1991) Asturias Modifica el valor a Wikidata
Abraçada, de José Noja, al barri del Pont Major de Girona

José Noja Ortega (Aracena, 7 de gener de 1938 - Madrid, 5 de juliol de 2023), més conegut en el món artístic com Pepe Noja, fou un pintor, escultor i pilot espanyol.[1][2][3][4]

Biografia

Va iniciar els seus estudis artístics a Andalusia, però, més tard, el 1957 va ingressar a l'Escola de l'Aire, graduant-se com a pilot.[2] Comença a treballar llavors en aviació civil, i des de 1960 per la companyia holandesa KLM. Això li va suposar passar moltes temporades als Països Baixos, cosa que li va permetre jugar com a futbolista a l'Ajax d'Amsterdam, d'una banda i d'altra, obtenir, el 1962, una beca de l'Estat holandès per estudiar a la Famous Arts School of California, el que va donar peu a començar la seva producció artística personal i a fer les seves exposicions.[2][3]

A partir de 1975, torna a Espanya, i es dedica fonamentalment a dissenyar i produir obres que adornen espais públics de ciutats i pobles.[3]

Una altra de les aportacions de Noja a l'escultura pública és la seva tasca com a promotor de museus d'escultura a l'aire lliure, com és el cas del Museu d'escultura a l'aire lliure d'Aracena (1985), Museu d'Art Contemporani V Centenari, Huelva (1991), Museu d'escultura a l'aire lliure de Càceres (1997) i, més recentment, el desenvolupat a Santurce (2003).[1][2][3]

Estil

José Noja es forma a l'escola de Pablo Serrano, utilitzant inicialment materials ferms i consistents (fusta, pedra i bronze); la seva primera producció és eminentment expressionista. Però aviat es produeix la seva evolució cap al formalisme abstracte, que l'autor desenvolupa centrant-se en la idea de la forma geomètrica primària del cilindre.[3]

Es pot dir que Noja és escultor d'idees, destacant entre altres els monuments creats en honor dels Drets Humans, a la Constitució, i als símbols de l'Amistat i la Solidaritat. Com a obra cimera que representa aquesta tendència de l'artista, cal parlar del grup titulat "Estrellas", que està ubicat al vestíbul de l'Estació principal de Metro a la Puerta del Sol de Madrid; també ha realitzat monuments a personatges genèrics i institucions, com el del Miner a Puertollano, el del Zapatero a Almansa, el del V Centenari del Descobriment a Huelva, el de la Indústria del Moble a Yecla, l'Avi a Alcobendas, i a la Llibertat a Laguna de Duero, a les Tres Cultures, a Alcalá de Henares, al Mil·lenni, a Leganés, ja la Música a l'Auditori Nacional de Madrid.[3]

No vol dir això que Noja no hagi treballat l'aspecte més figuratiu, en aquest àmbit cal destacar les escultures que ha creat en homenatge a personatges espanyols: el monument a Manuel Azaña i el grup de la rotonda dels Aguadores són una bona mostra del que es diu. Moltes d'aquestes obres pertanyen a l'epígraf de "Obres públiques".[3]

Activitat artística

Exposicions

José Noja ha participat des dels seus inicis en moltes exposicions, tant individuals com lectives, entre les que podem destacar:[1]

  • 1955-1958.

“A Otoño Juvenil”, Passeig del Prado, Madrid.[3]

Fira del Camp, Sala d'Exposicions, Madrid.[3]

Sala Lealtad, Madrid.[3]

  • 1958.

Galeria Simone De Haags, Amsterdam, Països Baixos.[3]

  • 1960.

Galeria Omel, Londres, Regne Unit.[3]

Senatore, Sttutgar, Alemanya.[3]

Milà, Itàlia.

Universitat d'Estocolm, Suècia

Galeria 20, Arnherm, Països Baixos.

Galeria Space, Harlem, Països Baixos.

  • 1961.

Eschernbach, Palaix De Beaux Arts, Brussel·les, Bèlgica.

Rotterdamsche Kinstkring, Rotterdam, Països Baixos.

  • 1962.

Furstenberg, París, França.

Galeria Space, Amsterdam, Països Baixos.

Bonn Modern Spanisch Painting, Londres, Regne Unit.

Vriken, Estocolm, Suècia.

Boekhandel, K.J.Bas, Amsterdam, Països Baixos.

Kunstenaars Centrum, Fiergarten, Berlín.

  • 1963.

Galeria Tragueto, Venècia, Itàlia.

Zonnehof, Amersfoort, Estocolm, Suècia.

Nicolai Kirke, Copenhaguen, Dinamarca.

Obres Públiques

José Noja pot considerar un dels artistes amb major producció d'obra pública, en la nostra geografia.[1]

Tot i que inicialment es pot veure en les seves obres públiques una forta influència de Pablo Serrano, com queda evident en la seva obra "Monumento a Largo Caballero" a Madrid, ràpidament crea el seu propi llenguatge artístic, centrant el seu protagonisme la forma primària del cilindre.[1][2]

Com a material per a les seves obres públiques, tant d'interior com d'exterior, sol utilitzar l'acer, passant a utilitzar últimament l'acer inoxidable.[1]

Entre les seves obres públiques destaquen:[1]

  • Monument al "Abuelo", 1976, Alcobendas, Madrid.
  • Monument a Fernando de los Ríos, 1980, Granada.
  • Monument a Pablo Neruda, 1981, Madrid.
  • Monument a la “Libertad”, 1982, Llacuna de Duero, Valladolid.
  • Monument al miner, 1982, Puertollano, Ciudad Real.
  • Monument a la Constitució, 1983, Vitòria.
  • “Abrazo”, 1983, Vitòria.
  • Monument a Pablo Picasso, 1983, Tudela de Duero, Valladolid.
  • Monument a Largo Caballero, 1985, Madrid.
  • Monument al sabater, 1985, Almansa.
  • Monument a la Indústria, 1985, Yecla, Múrcia.
  • Monument a los “cantes” de Huelva, 1985, Huelva.
  • Monument a Besteiro, 1985, Madrid.
  • “Abrazo”, 1986, Girona.
  • “Abrazo”, 1986, Torrejón d'Ardoz.
  • Bust d'Enrique Tierno, 1986, Ciutat Real.
  • Monument a Salvador Espriu, 1986, Sant Feliu de Guíxols, Girona.
  • “Abrazo”, 1987, Museu d'escultura a l'aire lliure d'Aracena.
  • Monument a Manuel Azaña, 1987, Alcalá de Henares, Madrid.
  • Monument a la música, 1989, Auditori Nacional, Madrid.
  • Monument "Europa", 1989, Platja D'aro, Girona.
  • Monument al V Centenari, 1990, Huelva.
  • “Monumento a los Aguadores”, 1990, Alcalá de Henares; Madrid.
  • Asturias (escultura), 1991, Carrer Uría (davant de l'estació de Renfe), Oviedo.
  • Monument als Drets Humans, 1998, Avinguda de Joan Carles I, Leganés, Madrid.
  • Solidaritat, 1999, Parque del Rinconín, Gijón.
  • Monument al Mil·lenni, 2000, Plaça del Mil·lenni, Avinguda del Mar Mediterrani, Leganés, Madrid.
  • Punt de trobada, 2002, Avinguda de Sant Agustí, Avilés.
  • “Eslabón”, 2002, Carrer Jovellanos, Avilés.
  • Amistat, 2003, Parc de Santurtzi, Santurtzi, Biscaia.
  • Bust de Ramón Rubial, s / f, Santurtzi, Biscaia.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 [enllaç sense format] http://www.esculturaurbana.com/paginas/noj.htm Arxivat 2014-07-28 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Esculturas nuevas en espacios nuevos (1990-2000), edit. Ayuntamiento de Gijón (Concejalías de Comunicación y Cultura)
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 [enllaç sense format] http://www.herreracasado.com/2006/09/08/pepe-noj/
  4. ↑ Fraguas R. Muere Pepe Noja, maestro de la figuración abstracta. El País. 05/07/2023.