Jaume Aiguader i Miró

No s'ha de confondre amb Jaume Aguadé Mestres.

Jaume Aiguader i Miró

Nom original	(es) Jaime Aiguader Miró
Biografia
Naixement	24 juliol 1882 Reus (Baix Camp)
Mort	30 maig 1943 (60 anys) Mèxic
Ministre de Treball d'Espanya
17 maig 1937 – agost 1938 ← Anastasio de Gracia Villarrubia – Josep Moix i Regàs →
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 6 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (província)
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
97è Batlle de Barcelona
14 abril 1931 – 1r febrer 1934 ← Joan Antoni Güell i López – Carles Pi i Sunyer →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, metge
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya
Família
Cònjuge	Carme Cortès i Lladó (1912–dècada del 1930)
Fills	Carme Aguadé i Cortés
Germans	Artemi Aiguader i Miró

Jaume Aiguader i Miró (la grafia familiar era: Aguadé) (Reus, 24 de juliol de 1882 - Mèxic 30 de maig de 1943) fou un metge i polític català d'ERC. Entre altres responsabilitats fou alcalde de Barcelona i ministre del govern espanyol. Era germà d'Artemi Aiguader i Miró i fou un bon amic de Salvador Seguí i Francesc Layret.

Orígens familiars i inici en política

Jaume Aiguader era fill d'una família benestant de conviccions republicanes. El seu pare Jaume Aiguadé i Serra natural de Reus i la seva mare Rosa Miró i Castells de Barcelona. Es va casar el 29 de desembre de 1912 ^[1] a Barcelona amb la pintora Carme Cortès i Lledó, amb qui va tenir una filla, la també pintora Carme Aguadé i Cortés. A la seva joventut a Reus va col·laborar a la premsa local: al diari Les Circumstàncies, a la revista Germinal, de caràcter modernista, a Ars: revista del Centro de Lectura i a la revista avantguardista La Columna de Foc. Va desplaçar-se a Barcelona per estudiar medicina a la universitat. Ja de jove va participar en més d'una bullanga catalanista. El doctorat el va fer a Madrid.^[2] El 1921 a través d'unes oposicions, obtingué una plaça al cos mèdic municipal de Barcelona, plaça de la que demanà excedència el 1931 en ser elegit regidor municipal.^[3]

Preocupat per la problemàtica higienista i els conflictes socials va cooperar amb el sindicalisme, i fins i tot va presidir l'Ateneu Enciclopèdic Popular de 1919 a 1923. Afiliat inicialment a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català convençut de la necessitat de més sobirania. Va ocupar-se de la direcció interior del partit durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1926 i el 1929 fou empresonat pel règim. El 1930 era present al Pacte de Sant Sebastià per Estat Català.^[2]

Maduresa política

El 1931 va participar amb altres partits i organitzacions en la fundació del nou partit Esquerra Republicana de Catalunya. Poques setmanes després, a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 fou elegit regidor a Barcelona i seguidament designat alcalde de la ciutat, càrrec que va desenvolupar fins al 1933. Fou reelegit regidor a les eleccions del 1933 i més endavant ho seria altre cop. Paral·lelament fou elegit també diputat a Corts aquell 1931 pel districte de Barcelona-ciutat, per segona vegada el 1933 per la província de Barcelona, i més endavant encara revalidaria altre cop l'escó.^[2]

El govern espanyol del bienni negre el va empresonar per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934.

Amb la caiguda del govern de dretes i la victòria de les esquerres a les eleccions a Corts del 1936 fou reelegit diputat per tercera vegada i reposat al seu lloc de regidor a Barcelona.^[2]

La Guerra Civil

Durant la Guerra Civil espanyola el 1936 fou ministre sense cartera del segon govern de Largo Caballero, i ministre de Treball i Assistència Social al govern que va constituir Negrín el 1937, càrrec que va mantenir a la reorganització del govern de 1938, però va dimitir l'agost d'aquell any en desacord amb la creació dels tribunals especials militars i pel tracte que el govern espanyol donava a les indústries de guerra catalanes.^[2] L'acte també fou un gest de solidaritat amb el ministre Manuel de Irujo Ollo.^[4]

Exili

El 1939 va marxar a l'exili a França, i amb l'ensulsiada d'aquest país ocupat pels nazis va fugir el 1941 a Mèxic. Allí va col·laborar activament amb la premsa dels republicans i dels nacionalistes a l'exili. Ell mateix va fundar el Pamflet, Revista Nacionalista i Revolucionària. En un altre vessant va fundar també les edicions Arnau de Vilanova, amb les quals va publicar les Monografies Mèdiques, primera col·lecció científica en català, i La Sageta, d'història i assaig. També va publicar en un sol volum els seus escrits i conferències, així com el seu testimoni de la lluita contra Primo de Rivera els anys vint.^[2] Altres obres foren Aspecte social de les infeccions sexuals en el matrimoni, 1912. Va escriure també una biografia de Miguel Servet publicada pòstumament el 1945.

Jaume Aiguader va morir a Mèxic el 1943.

Obres

• Nova tasca de l'ateneu. Cultura professional. Problema de l'habitació sana i a bon preu (1922, Barcelona)
• La fatiga obrera (1929, Barcelona)
• Les estadístiques de la mortalitat espanyola, catalana i barcelonina (1935, Barcelona)
• La lleialtat a l'època (1929, Barcelona)
• Amb Catalunya i per Catalunya (1930, Barcelona)
• Catalunya i la revolució (1931, Barcelona)
• Miquel Servet (1945, Mèxic)

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons documental es compon de documentació personal i familiar: credencials, títols acadèmics; obra creativa: inclou originals i articles publicats de tema mèdic i politicosocial, la col·lecció Monografies Mèdiques i diversos quaderns de notes personals; correspondència emesa i rebuda dels anys de l'exili (1939 - 1942); documentació d'activitats social: s'hi troba tríptics, fulletons i programes de mà de conferències llegides pel Dr. Aiguader i de tota mena d'actes en què participà; obra aliena: text manuscrit d'un article de divulgació històrics de Ferran Soldevila; obra sobre l'autor: retalls de premsa i publicacions sobre la figura del Dr. Aiguader.^[5]

Referències

Bibliografia complementària

• Josep M. POBLET. Jaume Aiguader: Una vida "amb Catalunya i per Catalunya". Barcelona: Teide, 1977. ISBN 84-3078-327-X

Enllaços externs

• Fons Jaume Aiguader a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• Jaume Aiguader i Miró - Galeria de Metges Catalans
• Jaume Aiguader i Miró a memòriaesquerra.cat

Càrrecs públics
Precedit per: Joan Antoni Güell i López	Alcalde de Barcelona 1931 – 1934	Succeït per: Carles Pi i Sunyer
Precedit per: Anastasio de Gracia Villarrubia	Ministre de Treball 1937-1938	Succeït per: Josep Moix i Regàs