Henry Whitehead
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) John Henry Constantine Whitehead 11 novembre 1904 Chennai (Raj Britànic) |
Mort | 8 maig 1960 (55 anys) Princeton (Nova Jersey) |
President Societat Matemàtica de Londres | |
1953 – 1955 ← George Temple – Philip Hall → | |
Catedra Waynflete matemàtica pura | |
1945 – 1960 ← Arthur Lee Dixon – Graham Higman → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Princeton (1929–1932) Balliol College (1928–1929) Eton College (–1923) Universitat d'Oxford |
Director de tesi | Oswald Veblen |
Activitat | |
Camp de treball | Topologia, matemàtiques i teoria d'homotopia |
Ocupació | matemàtic, topòleg |
Ocupador | Universitat d'Oxford (1945–1960) Govern del Regne Unit (1941–1945) Balliol College (1932–1941) Buckmaster & Moore (1927–1928) |
Membre de | Royal Society |
Alumnes | Paulette Libermann |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Brian Griffiths, Ioan James, Brian Steer, Graham Higman, Robert L. Taylor, Michael Barratt, Gordon Preston, Peter Hilton, Wilson Sutherland, William Barcus, Peter Fantham, James Mauldon, Anne Cobbe, S. C. Chang, Victor Gugenheim, George Paechter, Wilfred Cockroft, Frank Garfield, Ronald Brown i Albert Haron |
Família | |
Cònjuge | Barbara Sheila Carew Smyth |
Pares | Henry Whitehead i Isobel Frances Duncan |
Parents | Alfred North Whitehead (oncle) |
Premis
|
Henry Whitehead (anglès: John Henry Constantine Whitehead) (Chennai, 11 de novembre de 1904 - Princeton, 8 de maig de 1960) va ser un matemàtic britànic.
Whithead va néixer a Madràs (actual Chennai, Índia), on el seu pare era bisbe anglicà, però quan tenia una any i mig es va quedar a Oxford a càrrec d'una avia, mentre els seus pares tornaven a l'Índia, de la que no van tornar fins al 1920.[1] Després d'estudiar al Eton College i al Balliol College,[2] va iniciar una carrera financera en una firma d'agents de borsa de la City, però aviat va tonar a la universitat d'Oxford per estudiar matemàtiques.[3] A Oxford va conèixer Oswald Veblen i el va decidir a estudiar a la universitat de Princeton des de 1929 fins a 1932.[4] El 1932 es va doctorar a Princeton amb una tesi dirigida per Veblen i va tornar a Oxford, on va ser nomenat fellow del Balliol College de la universitat d'Oxford.[5] A partir de 1941 i fins al final de la Segona Guerra Mundial va treballar pel govern britànic en diferents llocs assessorant en l'esforç de guerra, cosa qu el va portar finalment a Newmanry, la secció de Bletchley Park dedicada a desxifrar els codis nazis.[6] El 1945, finalitzada la guerra va tornar a Oxford com professor de matemàtiques pures, càrrec que només va deixar per la seva sobtada moprt el 1960, mentre estava donant unes conferències a Princeton.[7]
Els primers treballs de Whitehed van ser en el camp de la geometria diferencial, seguint el seu mestre, Veblen,[8] amb qui va publicar conjuntament el llibre The Foundations of Differential Geometry (1932).[9] Després es va anar interessant per la topologia algebraica, camp en el que va fer les seves aportacions més originals: el concepte de CW-complex,[10] la teoria de la homotopia,[11] els automorfismes[12] i els algorismes per descompondre'ls.[13] A part del llibre esmentat va publicar gairebé un centenar d'articles en revistes científiques.[14]
Referències
- ↑ Newman i Whitehead, 1962, p. xv.
- ↑ Wylie, 1962, p. 257.
- ↑ Newman, 1961, p. 349.
- ↑ Newman i Whitehead, 1962, p. xvi.
- ↑ Hilton, 2006, p. 2.
- ↑ Hilton, 2006, p. 3.
- ↑ Newman, 1961, p. 350.
- ↑ Milnor, 1962, p. xxi.
- ↑ Newman, 1961, p. 351.
- ↑ Dieudonné, 2009, p. 165.
- ↑ Milnor, 1962, p. xxvii.
- ↑ Fossas Tenas, 2009, p. 44.
- ↑ Fossas Tenas, 2009, p. 53.
- ↑ Newman, 1961, p. 360-363.
Bibliografia
- Dieudonné, Jean. A History of Algebraic and Differential Topology, 1900 - 1960 (en anglès). Birkhäuser, 2009. ISBN 978-0-8176-4906-7.
- Fossas Tenas, Ariadna «Sistemes de generadors del grup d’automorfismes del grup lliure». UPCommons, 2009.
- Hilton, Peter. «A Mathematician Reflects: Banquet Remarks». A: John Cannon, Bhimsen Shivamoggi (eds.). Mathematical and Physical Theory of Turbulence (en anglès). Taylor & Francis, 2006, p. 1-6. ISBN 0-8247-2323-6.
- Milnor, John W. «The work of J.H.C. Whitehead». A: I.M. James (ed.). The Mathematical Works of J. H. C. Whitehead (en anglès). Pergamon Press, 1962, p. xxi-xxxiii. ISBN 978-1-4831-6473-1.
- Newman, Maxwell Herman Alexander «John Henry Constantine Whitehead, 1904-1960» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 7, 1961, pàg. 349-363. DOI: 10.1098/rsbm.1961.0025. ISSN: 0080-4606.
- Newman, M.H.A.; Whitehead, Barbara. «A Biographical Note». A: I.M. James (ed.). The Mathematical Works of J. H. C. Whitehead (en anglès). Pergamon Press, 1962, p. xv-xx. ISBN 978-1-4831-6473-1.
- Wylie, S. «John Henry Constantine Whitehead» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 37, Num. 1, 1962, pàg. 257-273. DOI: 10.1112/jlms/s1-37.1.257. ISSN: 0024-6107.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry Whitehead» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- North, J.D.l. «Whitehead, John Henry Constantine». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 agost 2021]. (anglès)
- «Henry Whitehead». Encyclopaedia Britannica, 2008. [Consulta: 16 agost 2021]. (anglès)
- Macho, M. «John Henry Constantine Whitehead y la teoría de homotopía». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2014. [Consulta: 16 agost 2021]. (castellà)