Gerano

Gerano

Localització
41° 56′ 00″ N, 12° 59′ 37″ E / 41.9333°N,12.9936°E / 41.9333; 12.9936
Estat	Itàlia
Regió	Laci
Ciutat metropolitana	Ciutat metropolitana de Roma Capital
Capital	Gerano
Població humana
Població	1.152 (2023) (113,83 hab./km²)
Geografia
Superfície	10,12 km²
Altitud	502 m
Limita amb	Canterano Bellegra Pisoniano Rocca Canterano Cerreto Laziale Rocca Santo Stefano
Patrocini	Anatolia Anicia
Identificador descriptiu
Codi postal	00025
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0774
Identificador ISTAT	058044
Codi del cadastre d'Itàlia	D978
Lloc web	gerano.rm.gov.it

Gerano ( Jeranu [iɛɾanu] segons el dialecte local^[1][2])és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 40 km a l'est de Roma. Compta amb una població de 1146 habitants.^[3] Des del 2001 forma part de la unió de comuni de la vall del Giovenzano. Gerano limita amb els municipis de Bellegra, Canterano, Cerreto Laziale, Pisoniano, Rocca Canterano i Rocca Santo Stefano.

Geografia

El poble es troba sobre un turó a 502 metres sobre el nivell del mar al massís Ruffié^[4], una formació calcària dels subapenins lacials.

L'11 de març de 2000 a les 11:35 el poble va patir un violent terratrèmol de 4,3 a l'escala Richter amb epicentre a Rocca Canterano - Canterano.^[5][6]

Pel que fa a la classificació climàtica dels comuni italians, forma part de la zona E, 2229 GR/G des del 2017. Fins el 2016 era zona D, 1898 GR/G.^[7]

Història

Es desconeix l'any de fundació de Gerano; tanmateix, se sap que l'any 1005 s'hi constituí un castrum. A l'edat mitjana, per la seva importància estratègica i econòmica, com a capital de la Massa Giovenzana va ser focus d'interès del papa Gregori VII que el 1077 va confirmar que el poble es dividira entre les diòcesi de Tivoli i l'abadia de Subiaco.^[8]

Patrimoni i llocs d'interès

Arquitectura religiosa

Església de l'Ascensió de Maria (segle X)

Es troba al centre del poble, el seu campanar fa 25 m d'alçada i compta amb 4 campanes.

Església de Sant Llorenç (segle XII)

Es troba a les portes del centre històric. El seu campanar fa 21,8 m d'alçada i només té una campana.

Església de santa Anatòlia (segle VI)

Situat a la zona de Collevecchio/Santa Anatolia, va néixer com a Curtis Dominica ja al segle VI^[9] esdevenint una autèntica església amb un important paper com a centre religiós cap al segle X.^[10] Es va consolidar i ampliar amb una sèrie d'intervencions al segle XVI que el van portar a l'aspecte actual. És l'església més antiga de la vall de Giovenzano.^[11]

Cap al segle X, Curtis Dominica es va convertir en una autèntica església, assumint el paper de centre religiós i destinació de processons. La cara de l'estructura és fruit d'una sèrie d'intervencions del segle XVI destinades a consolidar i ampliar l'edifici original. Des del segle V, la zona on avui hi ha l'església de Santa Anatòlia s'utilitzava per a la celebració de fires de bestiar i productes de la terra, les anomenades nundinae.^[12]

Església de santa Anna (1773)

L'església més petita del poble (7 × 5 m) es troba fora del centre històric prop de Fontana di Leo.

Arquitectura civil i militar

• Torre de l'abat Joan V, segle XI.
• Murs del castell amb espitlleres.
• Il Poggio, Fort Medieval, 1145.
• Palazzo Signorile, del segle XI (Ju Palazzu, en geranès).
• Palau de la Cort, segle XIV.
• Fontana Vecchia, font del segle I.
• Font del Ciocio, font del segle II.
• Fontana di Leo, font del segle II
• Morra dei Briganti
• Ruïnes de Villula Romana.

Tradicions

Festa de la Madonna del Cuore i Infiorata

Gerano organitza la festa en honor de la Madonna del Cuore el primer diumenge després de Sant Marc (25 d'abril) i organitzen la catifa floral o infiorata més antiga d'Itàlia.^[13] Només s'utilitzen pètals de flors i fulles de diversos tipus per a la creació de tapissos florals.

Festa i fira de Santa Anatòlia

Data de l'any 1838 i se celebra cada any els dies 9 i 10 de juliol a la gespa de davant de la petita església que porta el nom de la santa.^[14][15] Les festes d'aquest tipus s'anomenen nundinae i mostren activitats i productes ramaders locals.^[16] Santa Anatòlia també és la patrona dels gitanos i encara avui aquesta festa atrau nombroses comunitats gitanes d'arreu d'Itàlia.

Museus

• Museu de la Infioratta^[17]
• Museu de les antigues caixes de llautó.^[18]

Referències