Gaetana Aulenti
![]() ![]() | |
Nom original | (it) Gae Aulenti ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 4 desembre 1927 ![]() Palazzolo dello Stella (Itàlia) ![]() |
Mort | 31 octubre 2012 ![]() Milà (Itàlia) ![]() |
Sepultura | Cementiri Monumental de Milà ![]() |
Dades personals | |
Formació | Politècnic de Milà ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Arquitectura, disseny, disseny de vestuari i escenografia ![]() |
Ocupació | arquitecta, dissenyadora de vestuari, decoradora, dissenyadora, escenògrafa, dissenyadora de mobles ![]() |
Activitat | 1955 ![]() ![]() |
Membre de | |
Moviment | Metodo Castiglioni (en) ![]() ![]() |
Influències | Giannino Castiglioni ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Gaetana Aulenti (Palazzolo dello Stella, Udine, 4 de desembre de 1927 – Milà, 31 d'octubre de 2012) fou una arquitecta, dissenyadora industrial i escenògrafa italiana.[1]
Biografia
Filla de Virginia Aulenti (cognom del marit), mestra nascuda a Nàpols, però d'origen calabrès i Ado Aulenti, funcionari d'hisenda quan ella va néixer i més tard economista, nascut a Calàbria, Gaetana Aulenti es considerava ella mateixa d'origen calabrès. El 1939, la família es va traslladar a Biella (Piemont), però seguien mantenint lligams estrets amb Calàbria, on passaven l'estiu en una casa de la família.[2]
En acabar els estudis obligatoris, Aulenti va començar els estudis superiors a Florència, però els va haver d'interrompre i tornar a Biella a causa de la guerra. En acabar la guerra va reprendre els estudis i el 1946 va obtenir el titul de maturità (equivalent al batxillerat) en la categoria artística i de belles arts. El mateix any comença els estudis universitaris a la Facultat d'Arquitectura del Politècnic de Milà, on obté la llicenciatura el 1953 i després el títol de capacitació professional.[2]
El 1954 es casa amb el també arquitecte Francesco Buzzi, i s'instal·len a Milà, on neix la seva filla, Giovanna, el 1955. El matrimoni, però no va durar molt. Per conciliar la vida familiar i la seva professió, al principi tenia el seu estudi a casa i treballava en col·laboració amb altres joves professionals, la majoria de les vegades amb encàrrecs obtinguts mitjançant concursos.[2] Al mateix temps va començar una col·laboració a la revista Casabella, dirigida per Ernesto Nathan Rogers.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/VBRITTO-orsay_museum-main-2008.jpg/220px-VBRITTO-orsay_museum-main-2008.jpg)
Entre els seus projectes arquitectònics més destacats es pot assenyalar el Pavelló d'Itàlia en l'Exposició Universal de Sevilla 1992, la reforma del Museu d'Orsay i la col·laboració en la reforma del Palau Nacional de Montjuïc per adaptar-lo al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[3] Aquesta reforma es va dur a terme en dues fases: la primera, de 1990 a 1992, va ser un projecte conjunt d'Aulenti i Enric Steegman; la segona, de 2000 a 2004, va ser un projecte d'Aulenti i Josep Benedito.[4]
Com a escenògrafa, va començar amb l'òpera Le astuzie femminili, de Domenico Cimarosa, en el teatre Mediterraneo de Nàpols el 1974.[5] Destaca el seu treball per a l'òpera de Rossini La donna del lago, representada a Pesaro el 1983.[6]
Referències
- ↑ Samassa, Francesco. «AULENTI, Gaetana Emilia». Institut Giovanni Treccani. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «AULENTI, Gaetana Emilia in "Dizionario Biografico"», 02-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-02. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Biography of Gae Aulenti». Arxivat de l'original el 2008-03-12. [Consulta: 7 juliol 2012].
- ↑ «Metamorfosis arquitectónica: nuevos usos culturales para viejos edificios - Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona | ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación» (en castellà), 2010. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ Dei Cas, Manuela. Gli Allestimenti scenografici di Mario Ceroli (tesi) (en italià). Venècia: Università Ca' Foscari, 2011-2012, p. 12-13 [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ Bara, Olivier. «Petite histoire de l’interprétation scénique et vocale de ”La donna del lago” de Rossini :entre fastes bel cantistes et couleur locale romantique (1958-2001).» (en francès). Silène, Centre de recherches en Littérature et Poétique comparées - Université Paris Nanterre. [Consulta: 23 abril 2021].
Enllaços externs
- Gae Aulenti - Design Dictionary. Arxivat 2012-11-03 a Wayback Machine. Illustrated article about Gae Aulenti.
- Gae Aulenti habla de las Olivetti de Correa y Milá (en castellà i italià). Cuadernos de Arquitectura 1969
- El Palau Nacional, un edifici amb molta història/2, per Montse Gumà i Sandra Esteban. Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb il·lustracions de la remodelació duta a terme per Gae Aulenti.