Gabinet Thorn-Vouel-Berg

Luxemburg
Política i govern de Luxemburg
Monarquia Gran Duc (llista) Enric I de Luxemburg Gran Duc hereu (línia successòria) Príncep Guillem
Poder executiu Primer Ministre Luc Frieden Viceprimer Ministre Xavier Bettel Consell d'Estat
Poder legislatiu Cambra de Diputats President: Claude Wiseler Membres actuals
Eleccions Circumscripcions electorals Eleccions recents Generals: 2013 2018 2023 Europees: 2014 2019 2024 Comunals: 2017 2023 Partits polítics
Divisions administratives Cantons Comunes Ciutats
Relacions exteriors

El Gabinet Thorn-Vouel-Berg va formar el govern de Luxemburg del 15 de juny de 1974 al 16 de juliol de 1979. Va ser dirigit per, el nomenat després, primer ministre Gaston Thorn. Al llarg del gabinet, de Thorn el Partit Democràtics (DP) va formar una coalició amb el Partit Socialista dels Traballadors. Al començament, el viceprimer ministre va ser Raymond Vouel, però ho va deixar per prendre el càrrec de comissari europeu el 1976, i va ser reemplaçat per Bernard Berg.

El gabinet es va formar després de l'eleccions legislatives luxemburgueses de 1974, on el Partit Popular Social Cristià (CSV) va continuar sent majoritari, però sense una majoria d'escons per a la legislatura.

Polítiques

El govern liberal-socialista va promulgar una reforma de les lleis de divorci, sobre l'avortament i el codi penal. El 1974, l'adulteri va ser despenalitzat. Les lleis de 6 de febrer de 1975 i 5 de desembre de 1978 van permetre el divorci per consentiment mutu. La llei del 15 de novembre de 1978 va legalitzar l'avortament, sobre la vehement oposició dels diputats de la CSV, que van expressar la seva preocupació per la vida per néixer. El 1979, la pena de mort va ser abolida formalment.^[1]

Per preservar un nivell de pluralisme a la premsa, el govern va introduir subsidis directes per als diaris. La fórmula per calcular això era avantatjós per a publicacions amb un petit nombre de lectors, i compensada fins a un cert punt el creixent èxit comercial de la principal premsa diària, el Luxemburger Wort, a prop de la CSV.^[2]

El govern es va veure obligat a abandonar dos projectes d'infraestructura a gran escala davant l'oposició popular. El 1977, es van cancel·lar plans per a una planta d'energia nuclear a Remerschen. Aquest projecte havia estat criticat pel moviment antinuclear, en el context de l'accident de Three Mile Island als Estats Units. Un altre projecte que va causar controvèrsia va ser el del «Centre 300», una llar prevista per al Parlament Europeu, dissenyada per l'arquitecte francès Taillibert.^[3]

Política económica

L'inici del nou govern va coincidir amb el començament de la crisi econòmica. Des de finals de 1974, els preus i les exportacions en el sector de l'acer s'havien anat enfonsant. El valor de la producció d'acer va baixar un 33% el 1975, i el PIB va disminuir un 6.1%. A la fi de 1975, la inflació va pujar per damunt de 10%. Tanmateix, aquesta vegada no era més que un reajustament del mercat, però la crisi era de caràcter estructural. El descens de la producció d'acer va resultar permanent i irreversible. De 1974 a 1992, la producció es va reduir en més d'un 50%, passant de 6,4 a 3,07 milions de tones. Durant el mateix període, ARBED va retallar els seus treballadors més de dos terços, de 27.000 a 8.100. El paper del govern Thorn, i els governs posteriors, consistiria en la gestió de la crisi per evitar acomiadaments massius, i per guiar la transició cap a una economia postindustrial.^[4]

El juliol de 1975, el govern va introduir una llei que permetia prendre mesures per evitar acomiadaments i per assegurar la plena ocupació.

Composició

15 de juny de 1974 a 21 de juliol de 1976

21 de juliol de 1976 a 16 de setembre de 1977

16 de setembre de 1977 a 16 de juliol de 1979

Referències

Bibliografia

• Thewes, Guy. «Les gouvernements du Grand-Duché de Luxembourg depuis 1848. Èdition 2011» (PDF) (en francès). [Consulta: 9 desembre 2015].