Gólem

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Per a altres significats, vegeu «Golem (desambiguació)».
Infotaula personatgeGólem

Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part defolklore jueu Modifica el valor a Wikidata
El rabí Löw i el gòlem. Al front del gòlem hom hi llegeix, en caràcters hebraics, el mot gòlem

El gólem[1] (plural: gólems; plural seguint l'hebreu: guelamim) (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una estàtua de pedra, d'uns dos metres d'alçada, plena de màgia. Té la propietat de transformar-se en la forma física de qui vulgui. Només els grans mags saben com fabricar-ne, perquè neixen de la pedra, que és el seu element. També poden néixer a partir del fang però els feerics, que són qui millor dominen la terra, els troben desagradables. Es diu que als temps remots alguns mags van poder crear gòlems o guelamim de fang. El terme gólem apareix a la Bíblia volent dir una substància embrionària o incompleta: al salm 139:16 de la Bíblia hi trobem l'únic passatge de la Bíblia on hi ha la paraula גלמי,[2] traduïda al català com 'abans d'estar format'. La Mixnà la diu per a una persona inculta («Set característiques es troben en una persona inculta, i unes altres set a l'entès», Pirké Avot 5:7). També es parla de gólems com a metàfora, o com a entitats que serveixen algú sota condicions controlades, però hostils a ell o a uns altres. En ídix, és un insult per dir que algú és, més aviat, curt de gambals.

A la versió clàssica del mite, el gólem adquireix vida escrivint-li al front la paraula ʔĕˈmεθ (אֱמֶת) ‘veritat’. I torna a convertir-se en un ésser inert, quan, se li esborra l'àlef, la primera lletra del mot, i la paraula hebrea es converteix en el participi mēθ (מֵת) ‘mort’.

També s'ha de fer referència a l'«autoria» jueva del mite del gólem, a la càbala, i especialment a Praga, on gairebé és una figura turística de la Praga jueva dels segles XV-XVI, gràcies no només a la novel·la de Gustav Meyrink, sinó també de la novel·la d'Isaac Bashevis Singer, de la qual hi ha una versió en català a l'editorial Empúries (ISBN 84-7596-097-9).

Referències

  1. ↑ «gólem - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 novembre 2023].
  2. ↑ גָּלְמִי, רָאוּ עֵינֶיךָ, וְעַל-סִפְרְךָ, כֻּלָּם יִכָּתֵבוּ יָמִים יֻצָּרוּ; וְלֹא [וְלוֹ] אֶחָד בָּהֶם. “Els vostres ulls ja veien els meus actes, tots eren inscrits al vostre llibre; ja us afiguràveu els meus dies abans que existís el primer.” (Bíblia de Montserrat); “Els teus ulls em veien abans d'estar format, i els anys que em destinaves eren tots escrits en el teu llibre, abans que n'existís un de sol” (Bíblia interconfessional).

Enllaços externs

  • El Gólem de Gustav Meyrink. Prólogo de Guillermo Samperio. Ciudad de México: Editorial Lectorum, 2006². 262 pàgines. (castellà) ISBN 968-5270-60-0 i ISBN 978-968-5270-60-1
  • El gólem de Gustav Meyrink. Prólogo y traducción de María Isabel Hernández González. Madrid: Editorial Cátedra, 2013. 360 págines. (castellà) ISBN 978-84-376-3180-6
  • El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga de Yudl Rosenberg. Traducció de Manuel Forcano. Adesiara Editorial, 2013. 190 pàgines. (català) ISBN 978-84-92405-69-5
  • El Gòlem d'Isaac Bashevis Singer. Traducció de Ferran Toutain Gibert. Editorial Empúries, 1986 (Col·lecció l'Odissea) 72 pàgines. (català) ISBN 978-84-7596-097-5
  • El Gòlem de Gustav Meyrink. Traducció de Ramon Monton i Lara. Editorial Més Llibres, 2018. 352 pàgines. ISBN 978-84-9469-299-4
Registres d'autoritat
  • LCCN (1)
  • VIAF (1)
  • NKC (1)