Francesc Neira i León
| Nom original | (es) Francisco Neira León  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | febrer 1953 (71 anys) Muíños (Ourense) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 22 juny 1993 – 9 gener 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 10 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 10 novembre 1982 – 23 abril 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 10 novembre 1982 – 9 gener 1996 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | PSC-PSOE |
| Membre de | |
Francesc Neira i León (Muíños, febrer de 1953)[1] és un sindicalista i polític català d'origen gallec.
Biografia
Emigrà a Barcelona amb la seva família cap al 1963. Des del 1971 treballà com a mecànic a l'empresa MACOSA, on es mantingué en actiu fins al 1982. Afiliat al PSC-PSOE i a la UGT des de 1974, des del 1979 ha estat secretari general de la secció de Metall d'UGT de Catalunya i és membre del Comitè Federal UGT-Metall.
Fou elegit diputat del PSC-PSOE per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1982,[2] i fou vocal Comissió d'Investigació de l'Evolució i Situació del grup Rumasa. Va revalidar l'escó a les 1986,[3] 1989[4] i 1993.,[5] i durant aquests mandats fou membre de la Comissió d'Economia, Comerç i Hisenda i de la Comissió de Política Social i Treball.
El 1988 es llicencià en dret i és dirigent del gabinet jurídic de la UGT. També ha estat membre del consell nacional del PSC-PSOE, de la Fundació Rafael de Campalans i membre del Consell de Ciutat de Barcelona en representació dels sindicats. El 2012 fou un dels juristes signants del Manifest dels Juristes contra la Reforma Laboral del govern de Mariano Rajoy.
