Erpornis
Erpornis zantholeuca  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 11,2 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716753 |
| Taxonomia | |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Vireonidae |
| Gènere | Erpornis |
| Espècie | Erpornis zantholeuca Blyth, 1844 |
| Distribució | |
| Endèmic de | Reserva del Tigre de Buxa, Santuari Chapramari, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Parc nacional de Singalila, Santuari de vida salvatge de Senchal, Parc nacional de Jaldapara, Santuari de Varsey Rhododendron, Santuari de vida salvatge de Maenam, Okhrey, Yuksom, Dzuleke, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Kaziranga, Parc Nacional de Manas, reserva forestal de Garbhanga, Santuari de gibons de Hoollongapar, reserva forestal de Jeypore, reserva forestal de Panbari, Reiek, Eaglenest Wildlife Sanctuary, Santuari de vida salvatge de Mehao, parc nacional de Namdapha, muntanyes Mishmi i reserva de tigres de Pakhui |
L'erpornis ventriblanca[1] (Erpornis zantholeuca) és una espècie d'au passeriforme pertanyent (provisòriament) a la família Vireonidae. És l'única en el gènere monotípic Erpornis. Durant molt de temps la col·locaren en la família Timaliidae, fins que es va descobrir que no tenia cap relació amb aquesta família, i que estava més propera als vireònids del nou món.[2] És nadiua del sud-est d'Àsia.
Distribució i hàbitat
Es distribueix per Nepal, Bhutan, nord-est de l'Índia, est de Bangladesh, sud i sud-est de la Xina, Myanmar, Laos, Cambodja, Vietnam, Tailàndia, Taiwan, Brunei, Indonèsia i Malàisia.[3]
El seu hàbitat preferencial és la selva humida montana tropical i subtropical.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie I. zantholeuca i el gènere Erpornis foren descrits per primera vegada pel zoòleg britànic Edward Blyth el 1844 amb el mateix nom científic; localitat tipus: «Nepal».[3]
Taxonomia
Aquesta espècie fou tradicionalment situada en la família Timaliidae, en el gènere Yuhina, i també en Stachyris, fins que el 2002, les dades geneticomoleculars de Cibois et al., 2002, confirmaren l'antiga sospita que no hi ha relació amb cap d'aquests gèneres; més enllà, estudis recents de Barker et al., 2004, Reddy & Cracraft, 2007 i Reddy, 2008, confirmen que aquesta espècie és propera als vireònids del nou món; les principals classificacions la situen actualment en aquesta família.[2][4][5][6][7][8]
Subespècies
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (IOC, versió 6.2, 2016) i Clements Checklist v.2015, se'n reconeixen 8 subespècies, amb la corresponent distribució geogràfica.[8][7] La variació geogràfica és trivial, i algunes subespècies poden no trobar suport; com, griseiloris, sinonimitzada amb tyrannulus, i sordida i interposita amb la nominal.[3]
- Erpornis zantholeuca zantholeuca Blyth, 1844: a l'orient de l'Himàlaia fins al nord de Birmània, sud de la Xina (Yunnan) i oest de Tailàndia.
- Erpornis zantholeuca tyrannulus Swinhoe, 1870: nord-est de Tailàndia fins al sud de la Xina (sud-est de Yunnan), nord de la Indoxina i Hainan.
- Erpornis zantholeuca griseiloris Stresemann 1923: sud-est de la Xina (Fujian, Guangdong, oest de Guangxi, sud-est de Yunnan); Taiwan.
- Erpornis zantholeuca sordida Robinson i Kloss & Robinson i Kloss, 1919: altiplà de l'extrem est de Tailàndia fins al sud de la Indoxina.
- Erpornis zantholeuca canescens Delacour i Jabouille & Delacour i Jabouille, 1928: del sud-est de Tailàndia a l'oest de Cambodja.
- Erpornis zantholeuca interposita Hartert, 1917: península de Malaca (des del districte Mergui i istme de Kra fins a Johor).
- Erpornis zantholeuca saani Chasen, 1939: nord-oest de Sumatra.
- Erpornis zantholeuca brunnescens Sharpe, 1876: Borneo.
Referències
- ↑ «Erpornis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 15-1-2021 (català)
- ↑ 2,0 2,1 Cibois, Alice, Kalyakin, M. V., Han, L-X. & Pasquet E. 2002. Molecular phylogenetics of babblers (Timaliidae): revaluation of the genera Yuhina and Stachyris. Journal Of Avian Biology 33: 380–390.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 White-bellied Erpornis (Erpornis zantholeuca) en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada el 20 de juny de 2016.
- ↑ Barker, F. Keith; Cibois, Alice; Schikler, Peter A.; Feinstein, Julie & Cracraft, Joel. 2004. Phylogeny and diversification of the largest avian radiation. Proceedings of the National Academy of Sciences 101(30): 11040-11045.
- ↑ Reddy, Sushma & Joel Cracraft 2007. Old World Shrike-babblers (Pteruthius) belong with New World Vireos (Vireonidae). Molecular Phylogenetics and Evolution 44: 1352–1357.
- ↑ Reddy, Sushma. 2008. Systematics and biogeography of the shrike-babblers (Pteruthius): Species limits, molecular phylogenetics, and diversification patterns across southern Asia. Molecular Phylogenetics and Evolution 47: 54–72.
- ↑ 7,0 7,1 Plantilla:Clements v2015
- ↑ 8,0 8,1 Plantilla:IOC2016 Vireonidae
Enllaços externs
- Vídeos, fotos i sons d'Erpornis zantholeuca en The Internet Bird Collection.
- Sons i mapa de distribució d'Erpornis zantholeuca en xeno-canto.
