Economia de transició
| Economia |
|---|
 |
| Història |
| Història del pensament econòmic · Europa · Capitalisme · Universal · Amèrica · Comunisme · Oceania · Àfrica · Àsia |
| Escoles i ideologies |
| Comunisme · Capitalisme · Anarquia · Laissez faire · Socialisme de mercat · Mercantilisme · Fisiocràcia · Lliure mercat · Proteccionisme · Sindicalisme |
| Mètode d'investigació |
| Macroeconomia · Microeconomia · Metodologia econòmica · Economia ortodoxa · Economia heterodoxa · Economia matemàtica · Teoria dels jocs · Economia computacional · Optimització matemàtica · Ecometria · Economia experimental · Comptabilitat nacional · Creixement econòmic |
| Àrees d'estudi |
| Agricultura · Comportamental · Empresarial · Cultural · Demogràfica · Desenvolupament · Digital · Ecològica · Economia de l'educació · Enginyeria econòmica · Ambiental · Evolucionista · Expedicionària · Geogràfica · Financera · Sanitària · Organització industrial · Economia de la informació · Institucional · Economia del coneixement · Economia laboral · Dret i economia · D'empresa · Monetària · De recursos · Organitzacional · Economia del personal · Planificació · Política econòmica · Polítiques públiques · Polítiques socials · Reginals · Rurals · Terciarització · Socioeconomia · Sociologia econòmica · Estadística econòmica · Urbana · Economia del benestar · Economia de guerra · Economia de transició · Economia de la religió |
| Sistemes econòmics |
| Capitalisme · Corporativisme · Comunisme · Economia feudal · Globalisme · Caça i farratgeria · Cooperativisme · Economia circular · Economia mixta |
| Contingut |
| |
| Portal d'economia |
L'economia de transició o economia en transició és la denominació d'aquells sistemes econòmics que pretenen fer el pas d'una economia centralitzada (capitalisme d'estat) a una economia de mercat (capitalisme descentralitzat).
Antigues repúbliques de la URSS, països de l'Est i Xina
El procés històric més conegut és l'iniciat en les antigues economies planificades de l'antiga URSS, Europa de l'Est i la República Popular de la Xina, entre altres, cap a la dècada dels 80 i 90 pel conjunt de reformes econòmiques i polítiques conegudes com a perestroika i Glàsnost en l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, amb Mikhaïl Gorbatxov com a president, o com a socialisme amb característiques xineses a la Xina, a partir de 1978, sota el govern de Deng Xiaoping, i que va tenir conseqüències similars en altres antigues economies planificades d'Estats satèl·lits.[1]
Aquest procés posaria fi en aquests estats al seu anterior sistema basat en la propietat estatal dels mitjans de producció, el monopoli del comerç exterior i els plans quinquennals, donant lloc a les polítiques de privatització i a la introducció i extensió de la propietat privada en diversos sectors de l'economia, que caracteritzaran al posterior període post-comunista. El nivell d'aplicació o continuïtat d'aquestes mesures ha estat variable de país a país.
Països subdesenvolupats i països en vies de desenvolupament
A vegades també s'utilitza el terme per a països amb economies capitalistes subdesenvolupades que pretenen convertir-se en economies en vies de desenvolupament, emergents o desenvolupades.
Vegeu també
Referències
- ↑ Ensenyaments de la crisi de Rússia per a les economies en transició
Enllaços externs
- Ensenyaments de la crisi de Rússia per a les economies en transició
- Transicions incompletes. Arxivat 2017-12-13 a Wayback Machine. Article per Christopher A. Hartwell
