Cocatedral de Santa Maria

Aquest article tracta sobre la cocatedral del bisbat de Sogorb-Castelló. Si cerqueu la cocatedral del bisbat de Barbastre-Montsó, vegeu «Santa Maria del Romeral».
Imatge
DadesTipusCatedral i monument Modifica el valor a WikidataArquitecteVicente Traver Tomás Modifica el valor a WikidataConstrucció1999 Modifica el valor a WikidataDedicat aVerge Maria Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicgòtic valencià
barroc
arquitectura neoclàssica
neogòtic Modifica el valor a WikidataMaterialpedra, maó i formigó armat Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaCastelló de la Plana (Plana Alta) i Plana Alta (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 59′ 10″ N, 0° 02′ 13″ O / 39.986°N,0.037°O / 39.986; -0.037
Bé d'interès culturalData3 juny 1931IdentificadorRI-51-0000509Codi IGPCV12.05.040-006[1] Modifica el valor a Wikidata ActivitatDiòcesibisbat de Sogorb-Castelló Modifica el valor a WikidataReligiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata Lloc webconcatedral.com… Modifica el valor a Wikidata

La cocatedral de Santa Maria, també denominada església de Santa Maria la Major de Castelló de la Plana (Plana Alta) és un temple d'estil gòtic amb posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent, l'anomenat Fadrí.

Història

S'inicia la construcció del temple a la fi del segle xiii. Destruïda per un incendi, es reprenen les obres a mitjan segle xiv, són ampliades a principis del segle xv pel mestre d'obres Miquel Garcia de Sogorb, i consagrat el temple el 1549. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, absis pentagonal amb dues capelles laterals i una central per al cor, així com capelles entre els contraforts, cobrint-se amb voltes de creuria sobre els trams i amb volta de creueria sobre l'absis.

El temple contenia tres portades: dues laterals, situades en el tercer tram de la nau, i l'altra en la façana principal, i són aquestes juntament amb algunes claus, els únics elements conservats en la seva reconstrucció. El 1662, amb traces de Juan Ibañez, es construïx la capella de la Comunió. Es tractava d'un cos quasi quadrat afegit a la façana, en el tram dels peus del costat de l'Epístola, de planta de creu grega i coberta amb cúpula de mitja taronja sobre petxines rematada per una llanterna, amb teules vidriades blaves a l'exterior, en el centre i voltes de mig canó en braços. La capella s'obria a la nau per l'últim tram dels peus, separada per una porta enreixada de ferro i fusta, també hi tenia un accés independent a través d'una porta adovellada, situada en el passadís d'entrada a l'església pel migdia.[2] Tenia un sòcol de taulellets ceràmics amb tonalitats blanques, blaves i grogues sobretot.

Després de la demolició, soferta el 1936, s'inicia la reconstrucció a partir d'un projecte de Vicente Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut. El projecte va començar a realitzar-se, per Vicente Traver, el 1939, tres anys després que l'ajuntament, en plena guerra civil, prengués la decisió d'enderrocar l'antiga església arxiprestal i que s'executés l'ordre.

El temple actual, que ocupa una illa completa, té planta de creu llatina amb tres naus i un absis pentagonal. La nau central es remarca amb pilars octogonals, dels quals arrenquen els arcs de faixa. Les naus es cobrixen amb volta de creueria, i la de la capçalera és de mitja estrella i el creuer, amb cimbori, cobreix també amb volta de creueria.

Referències

  1. «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
  2. MONSONÍS MONFORT, M., Santa Maria de Castelló una església per a un poble, 1997, p. 50

Bibliografia

  • Monsonís Monfort, Manuel V. Santa Maria de Castelló una església per a un poble. Diputació de Castelló, 1997. ISBN 84-89944-28-8. 
  • Aquest article pren com a referència el text del Bé d'interès cultural incoat per la Conselleria de Cultura[Enllaç no actiu] de la Generalitat Valenciana.

Enllaços externs

  • Pàgina de la diòcesi Sogorb-Castelló.
  • Pàgina de la cocatedral Arxivat 2009-10-01 a Wayback Machine..
  • La Cocatedral a Campaners.com.