Cènids
Caenidae  | |
|---|---|
 Caenis horaria | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Ephemeroptera |
| Superfamília | Caenoidea |
| Família | Caenidae Newman, 1853 |
| Gèneres | |
| Vegeu text | |
Els cènids (Caenidae) són una família d'insectes efemeròpters. Va ser descrita per l'entomòleg britànic Edward Newman (1801-1876) el 1853.[1]
Són freqüents i viuen a les vores dels rius i en llocs de poc corrent.[2] Els adults no tenen ales posteriors i disposen de tres cercs (cues).[2] Solen ser petites, generalment inferiors a 12 mm.[3] El primer parell d'ales té un serrell de pèls característic i la venació és reduïda.[3] Les nimfes viuen en fons de corrents lents i tenen la segona brànquia desenvolupada fent com un estoig que amaga les següents.[3] A diferència d'altres efímeres, aquestes poden trobar-se en ambients degradats i no són, doncs, indicadors fiables d'aigües no contaminades.[cal citació]
Taxonomia
A Europa n'hi ha tres gèneres, Brachycercus, Cercobrachus i Caenis. Arreu del món hi ha 28 gèneres i més de cent espècies:[4][5]
- Aenigmocaenis Malzacher, 2009
- Afrocaenis Gillies, 1982
- Afrocercus Malzacher, 1987
- Alloretochus Sun & McCafferty, 2008
- Amercaenis Provonsha & McCafferty, 1985
- Barnardara McCafferty & Provonsha, 1995
- Brachycercus Curtis, 1834
- Brasilocaenis Puthz, 1975
- Caenis Stephens, 1833
- Caenoculis Soldan, 1986
- Caenopsella Gillies, 1977
- Callistellina Sun & McCafferty, 2004
- Cercobrachys Soldán, 1986
- Clypeocaenis Soldan, 1978
- Irpacaenis Suter, 1999
- Kalimaenis Malzacher, 2013
- Latineosus Sun & McCafferty, 2008
- Madecocercus Malzacher, 1995
- Niandancus Malzacher, 2009
- Oriobrachys Sun & McCafferty, 2008
- Provonshara Malzacher, 2014
- Sparbarus Sun & McCafferty, 2008
- Susperatus Sun & McCafferty, 2008
- Tasmanocoenis Lestage, 1930
- Tigrocercus Malzacher, 2006
- Tillyardocaenis Kluge, 2004
- Trichocaenis Malzacher, 2009
- Wundacaenis Suter, 1993
Referències
- ↑ Newman, Edward. «Proposed division of Neuroptera into two classe». A: Zoologist (pdf). volum XI (apendix). Londres: John van Voorst, 1853, p. clxxxi-cciv.
- ↑ 2,0 2,1 Plans i Ferrero, Marc. «Efemeròpters, Efímeres, Palometes». Salut pública. Diputació de Barcelona. [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Puig, Àngels. «Els efemeròpters: efímeres». Història natural dels Països Catalans. Fundació Enciclopèdia.
- ↑ Bauernfeind, Ernst; Soldán, Tomáš. «Caenidae Newman, 1853». A: Caenidae (en anglès). Brill, 2012, p. 486 ss. DOI 10.1163/9789004260887_023. ISBN 978-90-04-26088-7.
- ↑ «IRMNG - Caenidae Newman, 1853». [Consulta: 3 novembre 2021].
