Brodtkorbita

Brodtkorbita
Fórmula química	Cu₂HgSe₂
Localitat tipus	mina Tumiñico, Serra de Cacho, Villa Castelli, General Lamadrid, La Rioja, Argentina
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BD.55
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BD.55
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,492Å; b = 4,177Å; c = 7,239Å; β = 114,2°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris fosc
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosc
Diafanitat	opaca
Densitat	7,77 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1999-023
Any d'aprovació	1999
Símbol	Bdk
Referències	[1]

La brodtkorbita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de la Dra. Milka Kronegold de Brodtkorb.

Característiques

La brodtkorbita és un sulfur, un selenur de coure i mercuri de fórmula química Cu₂HgSe₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de grans anèdrics i en agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brodtkorbita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, sabatierita i crookesita.

Formació i jaciments

Es troba en filons de selenurs teletermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, umangita, tiemannita, cadmoselita, klockmannita, hakita, ferroselita, eucairita, eskebornita, chameanita, bellidoïta i minerals de la sèrie krut'aïta-trogtalita. Va ser descoberta l'any 1999 a la mina Tumiñico, a la serra de Cacho, a Villa Castelli (La Rioja, Argentina), l'únic indret on ha estat trobada.

Referències