Bocal
El bocal és una part de la fulla o ferrussa en les espases i ganivets. També és una part o peça que forma la beina d'aquestes armes. El bocal d'una espasa embeinada coincideix en posició amb el bocal de la beina.
Descripció
El bocal és la part de l'espasa on s'uneix amb el mantí, just abans de la creuera. Es tracta d'una zona que no té tall i que sovint és plana, sense seguir els xamfrans de la fulla.[1][2]
Història
Algunes espases de l'Edat del bronze tenien bocal. Aquesta regió sense tall (en certs casos) permetia que l'usuari desplacés la posició per on agafava l'espasa, adaptant-la a les seves preferències i millorant l'equilibri en les brandades. Moltes espases posteriors també mostraven bocal. El terme "recazo" en castellà es documenta ja en 1360.[3]
El bocal en els ganivets
Els ganivets sense bocal, amb tall que arriba fins al puny són difícils d'esmolar. El bocal permet separar del puny el final del tall i facilita l'esmolat.
Beines
En les beines de cuir flexible un bocal rígid de metall facilitava les operacions d'embeinar i desembeinar.
Referències
- ↑ Martín de Riquer (conde de Casa Dávalos). L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Edicions Ariel, 1968 [Consulta: 29 octubre 2010].
- ↑ «L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals - Google Llibres».(català) Pàg. 151, 232
- ↑ Enrique de Leguina. Glosario de voces de armería. F. Rodríguez, 1812, p. 743– [Consulta: 30 octubre 2010].
Vegeu també
- Espasa
- Ganivet
