Bé cultural d'interès local
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).[1] La declaració dels béns culturals d'interès local la fa el ple de l'Ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, o el ple del consell comarcal, en els municipis de menys de cinc mil habitants. El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català.
L'Avinguda Colomer de Gelida pot ser un exemple de bé cultural d'interès local.
Referències
- ↑ LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d'11.10.1993) text oficial i complet de la llei
Vegeu també
Enllaços externs
- Web de la Direcció del Patrimoni Cultural del Departament de la Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
