Asphodelus
 albó de muntanya  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asphodelaceae |
| Subfamília | Asphodeloideae |
| Gènere | Asphodelus L. |
| Tipus taxonòmic | Asphodelus ramosus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Els asfòdels (Asphodelus spp.) anomenats també en català porrassa, albó, calabuixa,[1] caramuixa o gamó entre altres noms comuns,[2] formen un gènere de plantes vivaces herbàcies, bianuals o perennes, distribuïdes naturalment des de la Macaronèsia fins a l'Índia presentant el seu màxim d'abundància a l'oest d'Europa (Nord d'Àfrica i península Ibèrica).[3] S'han difós avui per tot el món com a plantes ornamentals, gràcies a les seves grans flors i la facilitat del seu cultiu, que requereix pocs nutrients, escassa humitat i molta llum. Algunes espècies com Asphodelus fistulosus s'han instal·lat com a espècies introduïdes a Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Àdhuc les relacions d'Asphodelus amb els altres dos gèneres de la subfamília (Asphodeline i Eremurus) presenten centres de distribució francament separats.
En l'antiga Grècia, els asfòdels es col·locaven en la tomba dels morts i s'empraven en les cerimònies fúnebres, en la creença que facilitaven el trànsit dels difunts als camps Elisis, que es creia entapissats d'aquests.[4]
En general formen una roseta de fulles llargues (fins a 30 cm) sobre una base de bulbs i diverses espècies produeixen tubercles. Des d'aquesta base, en la florida, generen un escap força alt sobre el que es forma una o diverses panícules. Les flors són formades per sis tèpals d'un color generalment blanquinós o rosat i sis estams. L'ovari és tricarpelar i els fruits que generen són càpsules que contenen una o diverses llavors.
Les espècies d'asfòdels són molt variables morfològicament incloent tant caràcters diferenciadors fàcilment identificables com la disposició i forma de les fulles, o l'aparença i guarniment de l'escap; com caràcters que requereixen un examen més detingut que sovint requerix instruments d'observació complexos com la forma dels bulbs, el periant, l'estigma, la seva germinació, el pol·len o el nombre cromosòmic.[3]
Pel que fa a la vall de l'Ebre un estudi ha determinat la presència de quatre espècies:[3] A. fistulosus, A. ayardii, A. cerasiferus, A. serotinus, tot i que sovint algunes poblacions de qualsevol d'aquestes quatre espècies poden ésser confoses amb A. tenuifolius.
Espècies seleccionades
- Asphodelus acaulis
- Asphodelus aestivus
- Asphodelus albus
- Asphodelus ayardii
- Asphodelus bakeri
- Asphodelus bento-rainhae
- Asphodelus cerasiferus
- Asphodelus fistulosus
- Asphodelus gracilis
- Asphodelus lusitanicus
- Asphodelus macrocarpus
- Asphodelus ramosus
- Asphodelus refractus
- Asphodelus roseus
- Asphodelus serotinus
- Asphodelus tenuifolius
- Asphodelus villarsii
- Asphodelus viscidulus
Referències
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ Vegeu porrassa a «Asphodelus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lorda López, Mikel «El complejo Asphodelus fistulosus-A. ayardii (Asphodelaceae) en el valle medio del Ebro» (en castellà). Flora Montiberica, 45, 2010, p. 21-41. ISSN: 1138-5952 [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ Sharr, F. A.. Western Australian Plant Names and Their Meanings (en anglès). University of Western Australia Press, 1978, p. 6. ISBN 0855641223.
