Arquitectura índia

L'arquitectura de Índia es basa en la seva història cultura i religió. L'arquitectura índia ha progressat al larg del temps i assimilat les moltes influències que han vingut com a resultat de la història de l'Índia i el contacte amb altres regions del món a través del seu passat mil·lenari. Els mètodes arquitectònics practicats a l'Índia són el resultat de l'examen i aplicació de les seves tradicions constructives ja establertes i les interaccions culturals foranes[1]

També aquesta tradició oriental ha incorporat els valors moderns quan l'Índia es va convertir en un Estat-nació modern. Les reformes econòmiques de 1991 van reforçar encara més l'arquitectura urbana de l'Índia a mesura que aquest país es va integrar cada vegada més en l'economia mundial. El tradicional Vastu Shastra segueix sent influent en l'arquitectura de l'Índia durant l'època contemporània.[1]

La civilització de la vall de l'Indus (2700 aC-1700 aC)

Un pou del sistema de drenatge a Lothal
Uns lavabos excavata a Lothal
La ciutadella Kalibangan

La civilització de la Vall del riu Indus (IVC) va sorgir en l'edat del bronze cap 2700–1700 aC als actuals Pakistan i el nord-oest de l'Índia. Aquesta civilització va arribar a tenir 5 milions d'habitants.

Les seves ciutats tenien les cases construïdes amb maons i comptaven amb sistemes de drenatge i un dels sistemes de lavabos i infraestructures sanitàries més ben desenvolupats del món antic. L'urbanisme era en quàdrícules i els carreres eren rectes.

La fase de maduresa d'aquesta civilització rep el nom de Civilització Harappana. Els principals assentments són els de Harappa, Lothal, Mohenjo-daro, Dholavira, Kalibanga, i Rakhigarhi.

Període post Maha Janapadas (1600 aC—200)

La Gran Estupa a Sanchi del segle IV a.C.

L'estupa budista es va fer servir a l'Índia com a monument commemoratiu religiós.[2]

Des de l'any 200 al 1200

Temple a Khajuraho

Hi va haver universitats amb milers d'estudiants a Nalanda i Valabhi entre els segles IV i VIII.[3] Hi va haver un estil d'arquitectura diferenciat en els temples del sud de l'Índia al segle VII[4]

Temple Konark Sun.

Al nord de lÍndia els temples van experimentar una elevació de les seves parets i una agulla molt elaborada cap al segle X.[5] També es va desenvolupar els grups escultòrics en les edificacions, com per exemple al Temple de Lingaraj a el Temple del Sol a Konark i el Temple de Brihadishwar a Thanjavur, Tamil Nadu.

Des de l'any 1100 al 1526)

L'arquitectura Vijayanagara es va desenvolupar al període 1336 – 1565 durant l'Imperi Vijayanagar al sud de l'Índia a l'actual Karnataka.[6] A més de temples es van construir estructures administratives al deccan.[7]

Els temples durant aquest període de l'estil Hoysala inclouen el Temple de Chennakesava a Belur, el Temple de Hoysaleswara a Halebidu, i el Temple de Chennakesava a Somanathapura.[8]

Influència islàmica i Era Mughal (1526 -1857)

Temple daurat d'Amritsar (acabat el 1604).
Qutub Minar

Les tombes Mughal de pedra sorrenca i marbre mostren la influència persa.[9] El Fort d'Agra a Agra (1565–74) i la ciutat amb murs de Fatehpur Sikri (1569–74) a més del Taj Mahal,(1628–58) són mostres de l'estil d'aquest període d'influència islàmica.

Alguns especialistes hi veuen també influència europea pel regnat de Manuel I de Portugal

Era colonial (1500 - 1947)

Palau de Chepauk a Chennai, residència del Nawab d'Arcot

Sota el govern colonialista, l'arquitectura va esdevenir un emblema del poder i de la conquesta

Els britànics, els francesos els neerlandesos i els portuguesos van ser les principals forces colonialistes a l'Índia.[10] [11]

Les principals ciutats colonials dels britànics van ser Madràs, Calcuta, Bombai, Delhi, Agra, Bankipore, Karachi, Nagpur, Bhopal i Hyderabad.[12][11]

St Andrews Kirk a Chennai té renom per la bellesa del seu estil colonial.

El Victoria Memorial de Calcuta, és un monument símbol de l'Imperi Britànic que ocupa 26 hectàrees, està envoltat per estanys. Té un gran parc i està fet amb marbre .[13]

República d'Índia des de 1947

En els anys recents les ciutats de l'Índia han crescut molt .[14] L'urbanisme oficial a l'Índia pretén servir a la classe treballadora.[15] Growing awareness of ecology has influenced architecture in India during modern times.[16]

L'arquitectura actual de l'Índia reflecteix les diverses sensibilitats socio-culturals que varien segons les regions del país.[17] Certes zones dels habitatges tradicionalment estan reservades a les dones.[17]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 See Raj Jadhav, pp. 7–13 in Modern Traditions: Contemporary Architecture in India.
  2. ↑ Encyclopædia Britannica (2008), Pagoda.
  3. ↑ Encyclopædia Britannica (2008), education, history of.
  4. ↑ Encyclopædia Britannica (2008), South Indian temple architecture.
  5. ↑ Encyclopædia Britannica (2008), North Indian temple architecture.
  6. ↑ See Percy Brown in Sūryanātha Kāmat's A concise history of Karnataka: from pre-historic times to the present, p. 132.
  7. ↑ See Carla Sinopoli, The Political Economy of Craft Production: Crafting Empire in South India, C. 1350–1650, p. 209.
  8. ↑ See Percy Brown in Sūryanātha Kāmat's A concise history of Karnataka: from pre-historic times to the present, p. 134.
  9. ↑ Encyclopædia Britannica (2008), Mughal architecture.
  10. ↑ Nilsson, 1968, p. 9.
  11. ↑ 11,0 11,1 «(Brief) History of European – Asian trade». European Exploration. Arxivat de l'original el 17 d'octubre 2011. [Consulta: 14 octubre 2011].
  12. ↑ Tadgell, 1990, p. 14.
  13. ↑ Thapar, 2004, p. 129.
  14. ↑ See Raj Jadhav, p. 11 in Modern Traditions: Contemporary Architecture in India.
  15. ↑ Gast, 77
  16. ↑ Gast, 119
  17. ↑ 17,0 17,1 See Raj Jadhav, 13 in Modern Traditions: Contemporary Architecture in India.

Bibliografia

  • Vastu-Silpa Kosha, Encyclopedia of Hindu Temple architecture and Vastu/S.K.Ramachandara Rao, Delhi, Devine Books, (Lala Murari Lal Chharia Oriental series) ISBN 978-93-81218-51-8 (Set)
  • Chandra, Pramod (2008), South Asian arts, Encyclopædia Britannica.
  • Evenson, Norma. The Indian Metropolis. New Haven i Londres: Yale University press, 1989. ISBN 0-300-04333-3. 
  • Foekema, Gerard (1996), A Complete Guide to Hoysaḷa Temples, Abhinav Publications, ISBN 81-7017-345-0.
  • Gast, Klaus-Peter (2007), Modern Traditions: Contemporary Architecture in India, Birkhäuser, ISBN 978-3-7643-7754-0.
  • Jaffar, S.M. The Mughal Empire From Babar To Aurangzeb. Peshawar City: Muhammad Sadiq Khan, 1936. OU_1 60252. 
  • Lach, Donald F. (1993), Asia in the Making of Europe (vol. 2), University of Chicago Press, ISBN 0-226-46730-9.
  • Livingston, Morna & Beach, Milo (2002), Steps to Water: The Ancient Stepwells of India, Princeton Architectural Press, ISBN 1-56898-324-7.
  • Mankekar, Kamla. Temples of Goa. India: Ministry of Information and Broadcasting, Govt. of Ind, 2004. ISBN 978-81-2301161-5. 
  • Moffett, Marion; Fazio, Michael W.; Wodehouse Lawrence (2003), A World History of Architecture, McGraw-Hill Professional, ISBN 0-07-141751-6.
  • Nilsson, Sten. European Architecture in India 1750 – 1850. Londres: Faber and Faber, 1968. ISBN 0-571-08225-4. 
  • Piercey, W. Douglas & Scarborough, Harold (2008), hospital, Encyclopædia Britannica.
  • Possehl, Gregory L. (1996), "Mehrgarh", Oxford Companion to Archaeology editat per Brian Fagan, Oxford University Press.
  • Rodda & Ubertini (2004), The Basis of Civilization-Water Science?, International Association of Hydrological Science, ISBN 1-901502-57-0.
  • Savage, George (2008), interior design, Encyclopædia Britannica.
  • Sinopoli, Carla M. (2003), The Political Economy of Craft Production: Crafting Empire in South India, C. 1350–1650, Cambridge University Press, ISBN 0-521-82613-6.
  • Sinopoli, Carla M. (2003), "Echoes of Empire: Vijayanagara and Historical Memory, Vijayanagara as Historical Memory", Archaeologies of memory editat per Ruth M. Van Dyke & Susan E. Alcock, Blackwell Publishing, ISBN 0-631-23585-X.
  • Singh, Vijay P. & Yadava, R. N. (2003), Water Resources System Operation: Proceedings of the International Conference on Water and Environment, Allied Publishers, ISBN 81-7764-548-X.
  • Tadgell, Christopher. The history of architecture in India : from the dawn of civilization to the end of the Raj. Londres: Architecture Design and Technology Press, 1990. ISBN 1-85454-350-4. 
  • Teresi, Dick (2002), Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science—from the Babylonians to the Maya, Simon & Schuster, ISBN 0-684-83718-8.
  • Thapar, Bindia. Introduction to Indian Architecture. Singapur: Periplus Editions, 2004. ISBN 0-7946-0011-5. 
  • Havell, E.B.. Indian Architecture, its psychology, structure, and history from the first Muhammadan invasion to the present day. Londres: J. Murray, 1913. 
  • Coomaraswamy, Ananda K. Viśvakarmā ; examples of Indian architecture, sculpture, painting, handicraft, 1914. 
  • Havell, E. B.. The Ancient and Medieval Architecture of India: a study of Indo-Aryan civilisation. Londres: John Murray, 1915. 
  • Fletcher, Banister; Cruickshank, Dan, Sir Banister Fletcher's a History of Architecture, Architectural Press, 20th edition, 1996 (primera edició 1896). ISBN 0-7506-2267-9. Cf. Quarta Part, Capítol 26.

Enllaços externs

  • Kamiya, Taeko, The Architecture of India.
  • Indian Architecture on Architecture News Plus. Arxivat 2013-01-17 at Archive.is