Al-Qàssim ibn Issa
 | Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Iraq  |
| Mort | 840 Bagdad |
| Dades personals | |
| Religió | Xiïsme |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí (àrab: أبو دُلف القاسم بن عيسى بن إدريس بن معقل العجلي, Abū Ḏulaf al-Qāsim b. ʿIsà b. Idrīs b. Maʿqil al-ʿIjlī), més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira. Va donar nom a una nissaga que va governar el Jibal en nom dels abbàssides, els dulàfides.
Biografia
Era fill d'un bandoler de nom Issa ibn Idrís, que es va enriquir amb la seva activitat.
El califa abbàssida Harun ar-Raixid (786-809) el va triar pel seu talent poètic i el va nomenar governador del Jabal quan era encara jove. Al-Qàssim es va comprometre a restaurar-ne la prosperitat, sobretot a la zona de Karadj, assolada per nòmades kurds i àrabs beduïns. Sembla que fou llavors quan va capturar el famós bandoler Qarqur que operava a la zona.
A la mort de Harun (809) va donar suport a al-Amín en la guerra civil entre aquest i al-Mamun. Al-Amín el col·locà a les ordes d'Alí ibn Issa ibn Mahan que el 811 fou derrotat en batalla per Tàhir ibn al-Hussayn, general d'al-Mamun. Després de la derrota Abu-Dúlaf es va retirar a Karadj i va romandre neutral, tot i que va refusar jurar fidelitat a al-Mamun mentre al-Amín fou viu. Ho va fer a la mort d'al-Amín, el 813. Al-Mamun aleshores el va cridar a Rayy, el va perdonar i el va nomenar altre cop governador del Jibal.
El gust d'al-Mamun per la poesia els va convertir en bons companys. Com a governador va rebutjar atacs dels daylamites a Qazwin, i els va perseguir i en va destruir les fortaleses obligant-los a pagar l'impost de la jyza o a convertir-se a l'islam. En agraïment als seus serveis, la regió sota el seu control fou ampliada amb Isfahan i Qazwin.
A la mort d'al-Mamun va mantenir el favor del califa al-Mútassim (833-842) i del príncep hereu, que després fou califa amb el nom d'al-Wàthiq. Va servir a les ordes d'al-Afxín Khaydhar a la campanya contra Babak, a l'Azerbaidjan (836/837). Fou després governador a Damasc, però al-Afxín, que n'estava gelós, va organitzar un complot contra la seva vida que només fou avortat per l'alerta donada pel jutge Ibn Abi-Daüd.
Cap al final de la seva vida va fer el pelegrinatge a la Meca i va morir a Bagdad entre el 840 i el 843. El va succeir, al capdavant dels dulàfides, el seu fill Abd-al-Aziz ibn al-Qàssim i alguns descendents seus ocuparen càrrecs importants al califat abbàssida.
Obra
Va tenir simpaties xiïtes i mutazilites.
Va escriure un bon nombre de poesies, i s'afirma que el seu diwan tindria un centenar de folis. Va escriure també alguns llibres sobre falconeria, cacera, armes i consells per a prínceps. De la seva obra no es conserven més que uns pocs fragments d'algunes poesies.
Fou, també, un reconegut mecenes que acollí molts poetes a la seva cort, començant pel seu germà, Màqil ibn Issa, poeta i melòman reconegut.Els seus descendents coneguts com el dulàfides, van seguir jugant un paper polític a la regió del Jabal durant uns cinquanta anys.
Bibliografia
- C. E. Bosworth, The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual. New York City: Columbia University Press, 1996. ISBN 0231107145.
- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Ḳāsim b. ʿĪsā».
