Agapornis cara-roig
Agapornis pullarius  | |
|---|---|
 Mascle (davant) i femella | |
| Dades | |
| Pes | 3,25 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22685330 |
| Taxonomia | |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittaculidae |
| Tribu | Psittaculini |
| Gènere | Agapornis |
| Espècie | Agapornis pullarius (L., 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Psittacus pullarius |
L'agapornis cara-roig o inseparable cara-roig [1] (Agapornis pullarius) és un dels ocells del gènere Agapornis, a la família dels Psitàcids (Psittacidae). Con tots els agapornis són originaris d'Àfrica.
Morfologia
- Fan uns 15 cm de llargària
- Els mascles són de color general verd, amb una zona en la cara de color vermell, des de la part superior del bec, sobre el front fins a mitjans del capell, i pels costats fins a l'ull. La part inferior de l'ala és d'un verd més clar que la resta del cos. El bec és vermell.[2]
- Les femelles són molt semblants, amb la màscara facial taronja i el bec més clar.
- Les potes d'ambdós gèneres són de color gris.
Distribució i hàbitat
Viuen en zones de bosc obert, sabanes i terres de conreu d'una ampla àrea d'Àfrica, que inclou tots els estats del Golf de Guinea, des de Guinea fins al nord d'Angola (incloent-hi les Illes), i cap a l'est fins al sud d'Etiòpia, l'oest de Kenya i el nord de Tanzània.[3]
Llistat de subespècies
Se n'han descrit dues subespècies d'Agapornis pullarius:[4]
- Agapornis pullarius pullarius (Linnaeus) 1758.
- Agapornis pullarius ugandae Neumann 1908. Habita Kenya i Tanzània.
Reproducció
Fa el niu normalment en un termiter, en un arbre o, de vegades a terra. Per fer el niu la femella excava un túnel de fins a 30 cm de llargària, dins el termiter, criant amb altres congèneres.[2]
Avicultura
La cria en captiveri és difícil, per la necessitat d'excavar el niu i que la càmera estiga a uns 27º, però, se'ls pot induir a excavar en un suro per a construir el niu. És una espècie més nerviosa que altres del mateix gènere.[2]
Referències
- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Le Breton, Kenny. Lovebirds...getting started. T.F.H. Publications (USA). Pàgines 85–88. ISBN 0-86622-411-4
- ↑ L'agapornis cara-roig a UICN Red List Rev-8-07-2010
- ↑ Classificació dels Psitàcids a ZOONOMEN, amb subespècies Rev. 8-07-2010
